El Barça és art
M’agrada l’esport, m’encanta l’esport com a espectacle, i… quan l’esport es transforma en quelcom estètic, digne de veure per la plasticitat i capaç d’alegrar la vista fins i tot d’aquells que no hi entenen, aleshores l’esport es converteix en alguna cosa que tendeix cap a l’art, cap a la creativitat en estat pur. El Barça ens ha acostumat a això, el Barça de Josep Guardiola ha fet gaudir de l’esport com a espectacle fins i tot aquells que no són del Barça i aquelles persones que no són apassionades del futbol. Després de dues temporades espectaculars es podria pensar que l’equip ja ha viscut un cicle i que està arribant al final d’una etapa. Doncs no! El partit de la Supercopa del dissabte passat contra el Sevilla va ser senzillament espectacular, en el sentit literal de la paraula. Un autèntic espectacle! Sense canviar el nucli i la forma de jugar de l’equip es van fent petits canvis, que al meu entendre encara milloren més l’essència del Dream Team de Pep Guardiola. Guardiola va fent versions diferents d’un joc fora de sèrie. David Villa només va jugar la segona part, però quina passada! I això que no va marcar! No va caldre, sense gols va ser igualment un fora de sèrie, se li veien les ganes d’agradar. Com juga el paio! I si això ho combinem amb Iniesta i Messi, que va fer un hat-trick sense despentinar-se, la combinació és total! La veritat, vaig anar al camp amb la idea d’anar a veure un partit més d’estiu i vaig sortir com si hagués anat a veure un espectacle líric. I dit tot això, el més al·lucinant és que som a l’agost! Després d’haver anat a jugar partits amistosos per aquests mons de Déu i amb alguns jugadors havent descansat molt pocs dies! Pinta bé, pinta molt bé aquesta temporada, de moment ja no l’acabarem amb les butxaques buides perquè ja tenim un títol a la butxaca, el vuitè de l’era Guardiola (que duri!). El vuitè en dos anys!
A la vida es poden canviar moltes coses; un es pot divorciar, pot canviar de cotxe tants cops com l’economia li permeti, pot canviar de ciutat, fins i tot d’idees polítiques, però encara no conec ningú que hagi canviat els sentiments en matèria de colors futbolístics. Així que ser del Barça és una sort de la qual jo gaudeixo…
