La gran influència de Bartumeu
Llegia al Diari d’ahir que hem deixat de ser el quart destí turístic dels ciutadans espanyols per passar a ser el cinquè. A poc a poc anem perdent pistonada en tot. I pel que veig ens posem les mans al cap però no fem massa cosa per solucionar-ho, si més no des de l’administració pública. Si ens fixem en algunes de les decisions preses més aviat anem en la direcció contrària (exemple: els diumenges de tancament obligatori per als comerços). Només ens faltava el retard en les obres de la carretera de la Seu a Andorra i l’apagada telefònica que va viure fa dos dies el nostre país. Sí, sí d’acord, el tema de l’N-145 és una decisió del govern espanyol i no nostra… I jo em pregunto: no és tan amic dels socialistes espanyols el nostre cap de Govern? Però si sempre el veiem fent berenars i trobades amb els teòrics caps del socialisme espanyol, quan no és un congrés, és una botifarrada, i quan no una trobada informal… Ara això sí, la foto mai no falta. Sempre veiem a les fotos un Jaume Bartumeu departint de forma amical amb cares molt conegudes del socialisme espanyol (…o català, que de fet és el mateix). I qui mana a Espanya? Jo diria que són els socialistes, els que surten sovint retratats amb el senyor Bartumeu. El trist és que els grans contactes amb el socialisme espanyol són contactes buits, com a mínim jo no veig que serveixin per a res que no sigui la fantàstica foto d’un important Jaume Bartumeu xerrant amicalment amb algun important socialista espanyol. Aiggg! Al senyor cap de Govern li donen les engrunes dels berenars i les trobades de socialistes, però a l’hora del tall, que és on hi ha les proteïnes, li treuen el plat de taula i li donen les gràcies per haver vingut. I… la carretera de la Seu a Andorra, la famosa N-145, haurà d’esperar; ni per una cosa tan important per a Andorra hem estat capaços d’influir. És clar que potser quan el senyor Bartumeu trucava al conegut ministre Pepiño Blanco el telèfon no funcionava i com que l’avaria era d’Espanya el cap de Govern no en té cap culpa; de fet com sempre, Bartumeu no té mai culpa de res. En fi, de moment les engrunes, perquè el tall haurà d’esperar… i mentrestant el país cada cop està pitjor (que Déu ens agafi confessats!)
