Obertura
El Govern ja té llest el projecte de llei d’obertura econòmica. És evident que la situació econòmica actual obliga a prendre mesures, però una llei d’obertura no és només necessària perquè la situació hi obligui, és necessària perquè no podem continuar vivint en l’autarquia. Són, sense cap mena de dubte, les societats obertes aquelles que creixen i s’endinsen en el desenvolupament. La competència no ha de fer por a aquells que siguin competents en la seva àrea de coneixement o de negoci. Precisament quan un se sent competent s’ha de sentir totalment preparat per afrontar la competència. Amb crisi o sense no puc entendre que haguem tardat tants anys, no ja a tenir un projecte de llei sinó a parlar d’obertura. Sense obertura no podem parlar obertament de lliure competència. I això que hem tingut durant molts anys un govern que s’autodenominava liberal! És clar que era molt conservador i molt poc liberal; cal recordar que durant els anys de fornerisme l’administració pública va créixer d’una forma estratosfèrica. De totes formes una obertura sempre ha de ser en doble sentit, si obrim les portes ens les han d’obrir a fora. Més fotut ho té el sector financer, a qui no li’n deixaran passar ni una. Si més no això és el que s’extreu dels avisos que ha anat deixant la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, que ja va dir que seran exigents amb les demandes d’informació fiscal a països com Andorra, a més d’intensificar els controls fronterers. És evident que com més durs es posin al nostre entorn amb aquest tema més complicada serà la subsistència del model de negoci actual de la banca andorrana. Ja han començat a exportar serveis, és cert, però cal que vagin en compte cap a on els exporten. El segon país citat en la llista de Sáenz de Santamaría era Panamà, justament el lloc que alguns bancs del país estan utilitzant per donar sortida a aquells clients espanyols que volen posar una distància amb Andorra. És com si tot ens portés cap a un compromís on els altres sectors econòmics del país accedirien lliurement al mercat espanyol amb la contrapartida d’una banca més transparent amb les autoritats fiscals del nostre entorn. Tot apunta a una guerra de lobbies. A veure…
