Gabriel Fernandez

Jaume Bartumeu ha aconseguit una cosa que semblava impossible, i no parlo de despentinar Cristiano Ronaldo. Ha posat d’acord tots els membres d’un col­lectiu a Andorra. El miracle s’ha produït per la decisió governamental d’obligar els comerços a tancar 10 diumenges a la tarda l’any que ve. Tothom entre els comerciants està d’acord què no hi està d’acord. Escoltats tots els arguments, em sembla que ningú no guanya el combat per KO però tinc la sensació que, als punts, el Govern perdria clarament amb els botiguers. No sembla el moment d’obrir menys les botigues. El terme conciliació de la vida laboral i familiar implica dos elements, si et quedes sense feina estaràs plenament conciliat amb casa teva, l’únic problema és que no tindràs ni un duro per pagar el lloguer i per comprar aliments. I ara el que cal és que els negocis facin diners perquè aturem la sagnia de llocs de treball (això no se m’ha acudit a mi però hi ha gent molt llesta que ho diu constantment i queda bé).
Dit això, avui no vaig per aquí, no ben bé. Tot i que no ho vegi gens clar en aquest cas, aplaudeixo el Govern. Per haver pres la decisió. Sovint es confonen termes com consens i concertació amb l’obligació del governant d’aplicar polítiques que no es creu només amb l’ànim que no molestin. La majoria acaben sent innòcues. Els que manen han de manar, que per això els vam escollir, i els altres no hem de callar, ni molt menys, però ho hem d’entendre. Si la caguen apoteòsicament en aquest cas que responguin, però per prendre decisions no per no prendre’n. En d’altres també seran tan atrevits?