Ben rucs
M’encanta el futbol. No tinc cap problema a admetre que hi entenc. Hauré vist milers de partits. Malament si no m’hagués quedat amb alguna cosa. Sóc del Barça –sí, fa un any i mig que vaig amb el pitet…–, sempre vull que perdi el Madrid i si cal que es posi pebre en una discussió, som-hi, que m’hi apunto. Però darrerament em trobo desplaçat. Només veig trinxeres cavades per la premsa de Madrid i la de Barcelona. Diuen que això és el que ven diaris, i això és el que realment em preocupa. Els meus companys de professió de l’Sport, el Mundo Deportivo, el Marca o l’As, només conservaran la feina si fan periodisme ultraculer o ultramerenga? Potser sí. Però a mi m’afarta sobiranament. El Barça actual és l’equip més bo que he vist en tota la meva vida i el Madrid d’aquesta temporada està entre els tres millors equips d’Europa. Em resulta difícil dir qui és millor si Messi o Cristiano. Són joves i suposo que anirà per trams de les seves carreres. Ara veig Messi millor. El Barça és un gran club, dels millors del món, i el Madrid té la vitrina de trofeus més importants de la història. Dit això. A partir d’aquí, opinem del que calgui. De fores de joc, de cops de colze, tant se val. Però sense bons ni dolents. No és millor ser del Barça, ni del Madrid, ni del Manchester. Qui s’ho pensi és ben ruc. Consumim bona part del nostre temps a sentir-nos bé perquè estem a sobre i d’altres a baix. I no gaudim. Al futbol i en general. El culer que es pensi que el Madrid no guanyarà més lligues ni Champions somia. No sé quan, però ho farà. I no em preocupa. Quan ho faci trucaré al meu amic Pedro per felicitar-lo.
