Belén Esteban
Sóc bastant desastre per a això. Em sembla que no m’he llegit mai ni una línia del manual d’instruccions dels aparells que m’he comprat o que m’han regalat. O ve algú i m’explica com funciona, o ho vaig aprenent tot sol. Ja pot ser el mòbil, el portàtil o el microones. És igual. Després passa el que passa, que quan feia tres anys que tenia mòbil em vaig assabentar que podia enviar missatges… La primera reacció és de certa indignació, quan en el fons la culpa és tota teva. I en aquest país nostre passa el mateix. La gent el fa servir però no se’n mira mai el manual, és a dir les lleis. Per què? Doncs perquè, com ha anat fins ara, ja li ha estat bé a la majoria i a qui no, ha fotut el camp, no s’ha quedat a protestar. El tema, però, ha canviat. La gent continua sense llegir-se el manual –la gent vol dir la immensa majoria– però ara l’aparell comença a fallar. No hi ha feina per a tothom; la CASS s’ha posat a donar altes que abans eren baixes indiscutibles… Què passa?, es demanen alguns, astorats. Tampoc no és tan complicat: hi ha una crisi mundial que està donant pel sac també aquí –què us esperàveu?– i, a més, coincideix amb un model de país col·lapsat i sense futur.
L’enquesta sobre política d’aquesta setmana conté una conclusió que no és cap sorpresa però que és valuosa, i no és que Nomen sigui més dolent que Darth Vader. Sis de cada deu entrevistats tenen un desconeixement absolut de la política andorrana. La gent, voti o no, té dret a dir la seva, però és clar, per exercir aquest dret has de tenir alguna cosa a dir… Si tens npi del que està passant, què has de dir? Això sí, que no ens falti Belén Esteban.
