Rectificar
Ara mateix són dos, però han estat un molts cops. Ho han estat, a més, sense demanar-ho, a base de travessar camins i obstacles plegats, molts cops de la mà, molts cops enganxats per la millor cola possible, la de petons. Però s’han enfadat. Estan l’un al costat de l’altre i han evolucionat una prototècnica per ignorar-se tot i compartir sostre, sofà i llit. I així es van consumint les hores, i els dies, descobrint amb sorpresa que es respira igual sense paraules tot i que no es transpiri el mateix. Qui arriba primer posa la tele i ja no es toca el canal, així no es viola l’estrident silenci. Avui, ella ha posat el futbol. Barça-Madrid. Minut 63, gol de Messi després de driblar 5 jugadors i el porter. “Gol!”, criden els dos fent que es girin fins i tot les plantes del menjador, còmodes en el seu capat ecosistema. Es miren, somriuen i s’adonen que ja ni se’n recorden del motiu pel qual estaven enfadats. Apaguen la tele i se’n van a fer l’amor. La pell de l’orgull recull cicatrius lletges i visibles per cadascuna de les equivocacions que cometem, en canvi, si la pell és la saviesa es difuminen com a etapes imprescindibles per a l’aprenentatge. Pel meu temperament ja he perdut el compte de les equivocacions que he comès. Amb els anys l’únic que espero és que les que encara han de venir no siguin per ser més fanfarró que ningú. Això del tancament dels comerços uns quants diumenges a la tarda no té una gran rellevància històrica ni a favor ni en contra, però sí ha servit per constatar, més enllà de qualsevol dubte raonable, que el cap de Govern que tenim ara mateix no pot pronunciar sota risc de col·lapse del seu sistema vital aquestes paraules, “ho sento, m’he equivocat i per tant rectifico”.
