7 per cent
Dues hores després vaig prendre una decisió: allà es queda. I allà es va quedar. El coixí havia aterrat prop de les 15.23 hora zulu i a les 17.37 vaig decidir que si estava al terra era per algun motiu, i millor no discutir amb la providència. El dia anterior havia tingut comiat de solter –encara vaig a aquestes coses!– i qualsevol esforç suplementari a jeure al sofà em semblava titànic. Va sonar el telèfon i vaig contestar amb aquella veu de motor engripat que sempre et deixen els excessos. “Hola, el truquem del CRES per fer-li unes preguntes, hi està d’acord?” Quan encara no havia dit que sí ja estaven disparant. “Quin és el polític més simpàtic?” Emboirat com estava vaig decidir convertir l’enquesta en un exercici humorístic, “sens dubte, Jaume Bartumeu”. Després em va preguntar pel més humil, “Eusebi Nomen”, vaig contestar, i pel més seriós, “indiscutiblement, Joan Gabriel”. La mossa que preguntava ja veia que el tema no anava gaire recte i després de dues o tres respostes de gran profunditat –“me la bufa, ni fu ni fa o ja m’hi he cagat”–, em va dir quina era la meva ideologia, “l’amor lliure”, vaig afirmar convençut, per continuar amb “com et dius? tens la veu molt maca”, just abans que pengés ben farta del sonat que li havia tocat.
El cert és que no m’han trucat mai d’una enquesta i m’emprenya perquè sempre penso, i a qui truquen? I encara més, com pot sortir en una enquesta que només el 7 per cent dels andorrans són de dretes amb la ràtio de rancis que hi ha a aquest territori? Suposo que deuen haver trucat tota la família Pinotxo, o això o l’enquesta no val per a absolutament res.
