‘Reset’
No és res d’extraordinari, però és que passo poc per la Massana i m’hi fixo. És un raconet del poble, amb una miqueta de jardí, net. Un parell de padrines caminen agafades pel braç amb el renec com a combustible renovable (si paren de renegar i criticar s’aturarien com una nina sense piles), una parella s’ajup per comprovar divertida com les galtes del crio que porten al cotxet van camí d’un rècord Guinness, un xaval d’uns 13 anys fa tocs al seu gastat Jabulani mentre els seus llavis remuguen la transmissió d’una jugada d’un partit del Barça que ell culmina en combinació amb Leo Messi. Una escena, com tantes a la mateixa hora –mitja tarda– en tants altres racons del país. I penso, carai com ha millorat Andorra. No cal anar cent anys abans, respecte a quan jo era petit, aquest territori està irrecognoscible i, tret d’alguna bestiesa immobiliària, sempre en el camí de la prosperitat. Dit això, ara no anem bé, retrocedim, és clar. I una part està aterrida pensant com sobreviure en una terra erma sense televisions de plasma ni horaris intensius. Els altres, la majoria silenciosa, s’ho miren com han fet sempre esperant que escampi el mal temps i que quan ho faci els agafi pencant. El problema? Que abans tots eren la classe treballadora i ara, almenys aquí, és absolutament impossible descriure-la unitàriament. A més, els que més es queixen són els que estan millor. Caldrà recular, però tots, i acomodar-nos en un nou escenari, però tots. I és clar que parlo de molts treballadors del sector públic que segueixen pensant que això no va amb ells. Cal fer un reset per tornar amb més ganes, TOTS.
vols dir que aquest no és un mal endèmic nacional i internacional? crec q amb la crisi ja hem resetejat i el treballador de la funció pública, que te més drets i avantatges que els treballadors de la privada, que tanmateix tenen més drets i avantatges que els autònoms, ens ha posat a lloc a tots de forma progressiva, escalonadament, tot i que és cert, que les injusticies laborals en aquest país, curiosament s’identifiquen amb facilitat.
un exemple: administratives a 1.000€ (ja em diràs) d’una gran empresa. equip de 8 persones, 4 d’elles es fan fora per tal d’aportar estalvi a l’empresa que no obté els beneficis de fa 5 anys…. (quien los pillara, otra vez). Responsable de l’administració a 8.000€, persona encarregada de fer-les fora. D’entrada D’entrada, identifiques la classe treballadora? continues creient que no hi han diferencies? a tot això, potser haguès valgut més la pena que la responsable hagués decidit fer mitja jornada i salvar 4 llocs de treball, que ara estan difícils de reubicar.
B, pura demagògia, sempre hi hagut classe treballadora i qui ha viscut bé. I sempre hi haurà….. i els resets són per qui realment ha d’aixecar el cul i buscar-se la vida.
Hola Zoe i moltes gràcies per llegir-me i per l’aportació. Sovint ho epxlico, les columnes donen pel que donen i si vols que et quedin una miqueta floridetes i que siguin atractives de llegir, sacrifiques substància per qüestions d’espai.
L’exemple que poses és una de les situacions tipus que darrerament estem veient i ni m’agraden ni les aprovo, al contrari.
Les jerarquies marquen, com tu expliques molt bé, el nivell d’afectació de la crisi. Jo parlava dels currantes de base, potser no ho he explicat del tot bé, i en particular de la diferència entre sector públic i privat. Mentre al privat, l’ajustament és permanent i no para de complicar-se, al sector públic no passa res i quan es produeix alguna petita maniobra, els treballadors salten com a feres.
El reset va per aquí. Si toca apretar-se que sigui per tothom, no només pels que estanal sector públic.
Quan escric un article d’aquest estil mai penso en els directius, penso en els currantes.
Cuida’t molt i encantat d’interactuar per aquí.
currantes de base estan a la pública i a la privada… les jerarquies tb, a tots els sectors. Cert q a la privada els números manen i tot plegat és més estressant, en canvi a la pública massificada: qué és això dels números, comptes de resultats? vet aquí que el país és, per això, insostenible.
Gràcies pels aclariments, són de ben apreciar, reseteémonos todos i prenem consciència que la vaca ja no dóna tanta llet, pobre vaca!
m’ha agradat el teu escrit. tu també, cuida’t i le même, enchantée de parlar amb tu per aquí.