Què més sabem fer?
Hi ha un acudit de l’Eugenio que recull admirablement el talent històric de la diplomàcia andorrana, el d’aquell home –el saben aquel…– que explica la seva bona salut pel fet que no discuteix mai, “pues no será por eso”. Això és fer l’andorrà. Dissimular i xiular per sobreviure mentre els altres perden l’energia sovint en ridícules discussions. I ha anat molt bé. Fins ara. I potser continuarà. Potser. Aquests dies em vénen a la memòria discussions que jo tenia fa 20 anys amb gent molt més posada que jo en política. Intentaven convèncer-me que el contraban no era delicte perquè el nostre país no ho tenia tipificat. I jo els contestava: “Estic d’acord, no ho és si trasllades el cartrons de Sispony a Juverri, però en el moment que els portes a un altre país és delicte.” Que no, em deien indignats, gairebé ofesos. Al final ja s’ha vist com ha anat. Ara toca l’acord monetari, que arriba molt poc després de la crisi internacional que ens va collar com a paradís fiscal. I els experts, jo estic a galàxies d’anys llum de ser-ho, eh?, parlen de si hem de signar o no l’acord amb la Unió Europea perquè es carrega el secret bancari, o el que és el mateix, els dipòsits. I què són els dipòsits? Diners d’evasors fiscals. O sigui delinqüents en els seus països d’origen. Dec ser poc sofisticat però sempre he estat segur que aquesta font d’energia a l’andorrana no era renovable i que algun dia rebentaria, com sembla que està a punt de passar. I ara què? No tinc ni idea i el més greu és que sembla que els polítics tampoc, però tinc clar que el rotllo aquest de fer l’andorrà se’ns ha acabat. A veure què més sabem fer?
Felicitacions per l’article Sr. Fernandez, i en particular per la frase “aquesta font d’energia a l’andorrana no era renovable i que algun dia rebentaria”. Efectivamnent, res de durador es pot fonamentar sobre el frau. Brillantment ens ho deia el nostre Copríncep Sarkosy en la seva visita del passat juliol: “D’altra banda, ho sabeu bé: es pot construir res de seriós sobre el frau, sobre l’opacitat, sobre la bombolla especulativa, sobre la desproporció entre la realitat i la virtualitat? Tots els qui estimen Andorra, com és el vostre cas, saben perfectament que això pot funcionar per un temps, però un dia la realitat t’enxampa i en aquest cas qui ho paga és el poble. L’elecció que heu fet ha estat una elecció valenta, i l’hi donarem suport amb totes les nostres forces, amb totes les nostres forces, però vosaltres heu de preparar les condicions d’un futur per al Principat, un futur sòlid. La competició fiscal és una cosa, la competitivitat fiscal ningú no no us la pot reprotxar, i el frau fiscal és una altra cosa.” Constato però que tots els partits polítics han fet cas omís a les recomanacions del nostre Coprìncep. Tots encara estan a favor de conservar tant com es pugui el secret bancari. Ben poques llums per fomentar l’economia productiva. Molta, massa energia dispensada en baralles estèrils, plenes de personalismes i afany de protagonisme. Aixó és el que els nostres polítics saben fer millor. I ara que? Doncs, campi qui pugui que el baixell ja es comença a enfonsar. Em quedo amb la part positiva: les rates amb doble passaport seran les primeres a abandonar-lo. Feta la neteja d’oportunistes i tramposos, quedarem els que realment ens estimem aquestes muntanyes per intentar tornar-lo a aixecar.