Legislatura de cine
Tragicòmica. La legislatura que està a punt d’acabar seria material de primera per als guionistes de Hollywood. D’entrada els X-Men podrien tenir la seva seqüela definitiva, per allò de l’empat a 14, amb protagonisme destacat de Nomezno. A ApC, els va el rotllo Wilde, La importancia de llamarse Eusebio, que va d’un senyor que sempre estava sumant i al final resulta que restava, fins i tot per als seus. A ApC, també enganxa Carlito’s Way, o de com ser conseller als 25 si ets multimilionari. Els reformistes són carn de comèdia: Aquí no hay quien viva, amb un homenatge al camarote dels germans Marx com a plat fort. Bartumeu estaria esplèndid com a Jack Sparrow a Sociatas del Caribe, tot i que el seu carisma actoral es veuria més recompensat amb l’epopeia Oh Europa, en la qual converteix un petit país de les muntanyes en una potència militar, econòmica i petrolífera.
Remarcable també la possible serie de zombis The walking dit, que va de tot de gent que vaga amb els intestins estrets perquè ha estat nomenada digitalment i si canvia el Govern haurà de tornar allà on estava abans, o sigui 1.500 –o més– euros abans. I nosaltres? Els electors. Seguint amb els zombis hauríem de comprovar com ens ha afectat la legislatura que ens acaba de passar per sobre, 28 tíos después, i després pensar en un bon destí, Austràlia, per a aquests polítics que es van passar la darrera campanya predicant sobre el consens i la concertació i que després ens han obsequiat a tots amb un comportament d’una putrefacció només superable si se’ls acut repetir a la majoria.
“Bartumeu estaria esplèndid com a Jack Sparrow a Sociatas del Caribe, tot i que el seu carisma actoral es veuria més recompensat amb l’epopeia Oh Europa, en la qual converteix un petit país de les muntanyes en una potència militar, econòmica i petrolífera.”
T’has equivocat aquestes eren les aspiracions quiero y no puedo de liberals com el Forne i el Minoves amb Gehrys Jocs Olimpics, metros aeris. El Bartomeu és diferent ha decebut a molta gent pero aquesta caracteritzacio no li val.
Hola Josep i gràcies per llegir-me.
La columna d’avui només vol ser un divertimento amb cert aire provocador pert alló de més val riure que plorar, vista la situació que ens deixa la lesgislatura.
La recta final sí te la defenso. Molts, no sé quants, però sí molts. Estem decebuts i emprenyats amb els polítcs en general pel que ha passat.
Sobre el que dius dels liberals, hi estic totalment d’acord.
Si t’has fixat la película escollida en el cas del Cap del Govern actual, en alusió a la posició adoptada les darreres setmanes en relació a l’acord monetari amb la Unió Europea, és Oh Europa. Encara que no ho sembli aquest tema té molta més trascendència pel pais que els Gherys, jocs olímpics , etc…
Gràcies per participar Josep, fins la propera.
Gabi,
Gràcies per fer-me riure. Ho necessitava. Tot ben trobat. Felicitats.
Ets el rei. Divertit, incisiu i amb més sentit comú que els nostres dirigents. És una sort que els divendres escriguis perque acabo la setmana amb un somriure. Gràcies
M’ agrada. A veure si aviat tenim ja l entrega dels oscars i se’n van cada un a casa seva amb la seva estatueta sense fer soroll.
Gracies als tres per llegir-me i si a sobre us ha agradat millor encara. Ens trobem per aquí sempre que volgueu.