Fallida
El gran Pazos, cap al final i després de regalar-nos perles com “usted nada en la ambulancia” o “cruce de circuncisión”, li diu a la dona per telèfon que ho deixa, “es muy estresante”. El Pazos plegava de gànster després del tiroteig monumental que tancava Airbag.
Seguim. La segona temporada de la sèrie Damages, en què Glenn Close interpreta la ferotge advocada Patty Hewes, desplega una complexa trama d’estafa molt similar –tant que gairebé és una còpia exacta– a la de Bernard Madoff. La lletrada representa els afectats i lluita per trobar el lloc en què la família Madoff, que es declara insolvent, havia amagat els diners amb què es podria reparar part de l’enorme mal causat.
Anem ara a la realitat. Moltes empreses estan tancant. La crisi s’ho menja gairebé tot, per sort encara no tot. En molts casos l’empresari, escanyat pels deutes, no té més remei que xapar. Però en d’altres el tema és diferent. Es decreta una fallida i els treballadors van al carrer amb una mà al davant i l’altra al darrere. Un advocat explica als currantes que la situació és la que és i que amb sort veuran algun duret, però ni somiar-ho el que els correspon. I l’empresari? Tranquil. Una mica de mercromina i a continuar. Té pisos, cotxes i d’altres empreses que van bé. Està forrat. Què és el que vull dir amb això? Doncs que entenc que tanqui una empresa que no va bé però la gent que té diners hauria de tenir la decència de pagar als treballadors el que toca, sense que sigui necessari contractar Patty Hewes per perseguir-los, o si fes falta, demanar-li a Pazos que abandoni el retir i vingui amb la machin gun.
Per be o per mal tenim una figura jurídica (S.L) que permet que en cas de fallida únicament es distribueixin els bens (Capital) d’aquesta empresa i exclou la resta de possibles béns per fer front a la fallida.
Tu planteges la problemàtica desde el punt de vista ètic, i és molt lícit i honorable, però per la mateixa regla de tres, també hauries d’advocar perque el que pot dinar cada dia li pagui el dinar al que no se’l pot pagar, i crec que ni tu ni jo ho fem i segurament els dos ens ho podríem permetre.
Hola Esther, i moltes gràcies per llegir-me.
Potser tens raó en el tema del dinar, però en tot cas això seria altruisme o filantropia o simplement tenir bon cor i repartir la riquesa. No és el que jo volia tocar a la columna.
En el cas d’aquestes fallides jo parlava d’una responsablitat que va més enllà de la llei, o almenys així ho veig jo. Les persones que es queden al carrer no són anònimes, han estat contractades prèviament per aquests empresaris, que tot i poder acometre el que costen les imdemnitzacions encomanen als seus advocats tots els tripijocs possibles per no haver de pagar, quan si ho fessin seguirien mantenint intacte el seu estatus.
Moltes gràcies pel comentari.
Esther i Gabriel.
Vaig just de pasta. M’agradaria molt poder dinar o sopar amb vosaltres, pagant vosaltres, és clar. Soc facil d’acontentar. No em cal ni canviar beluga ni angules. Amb pa amb tomaquet en tinc prou.