Estafa
Això del Pepiño Blanco, res. Els retrets sobre possibles intoxicacions, res. Les batalletes de retrovisor, res. No res, això. No en una campanya electoral. Petardets, ni una bomba. Molts preveien una campanya dura i ha estat, a veure què passa avui al debat; una campanya bambi. Jo volia una campanya heavy. Per pura honestedat amb els electors. No s’ha pogut concloure la legislatura anterior i ara resulta que els programes de les dues forces que poden governar són pastats. I en la majoria dels debats aconseguir contrast és feina titànica; tot es redueix en a veure qui la té més llarga. Martí va dir, just quan el van aclamar candidat, que caldria prendre decisions doloroses, quines? Que no les veig al programa. Res. Bartumeu, cada dia més obsessionat amb qui li vol mal, sembla més pendent de saber que té raó que de tenir-la, i aquí la raó te la donen les urnes. Res. I aleshores? Aleshores això és una estafa, però des de fa dos anys i de tota la classe política. A mi se me’n fot si el Martí nomena ministres socialistes o si el Bartumeu vol fer un pacte d’Estat. M’és indiferent. Tant de respecte i bones maneres com mostren les podien haver tingut per entendre’s, tots, al Consell, que és on tenen l’obligació remunerada de fer-ho. En aquesta campanya només han vigilat de no molestar-se els uns als altres, bàsicament perquè al final, el poder, no deixa de ser un llit rodó. Qui guanyi diumenge que mani, fermament, és tot. Respectant les lleis, amb entrega i honor. La resta són ruqueries que ja hem vist on porten i només serveixen perquè cada quatre, o dos anys els assessors polítics facin l’agost.
els candidats ja saben quina campanya volen, no ets tú el que ha de dir com ha de ser la campanya. els periodistes os creieu els reis del mambo, fins i tot una part de lo que escribiu os ho inventeu o hi han inexactituts. a veure si en comptes de criticar als demés os feu autocrítica.
Com voleu que els polítics entrin en matèria profundament si els periodistes son els primers en no fer preguntes que els puguin molestar o no anar bé per la campanya electoral… La estafa es generalitzada però la premsa… decebedor Gabi… molt decebedor… es nota que tots els periodistes teniu la veu del amo a l’orella
hola, el gaby te moltissima rao i encara s’ha quedat curt,, es una vergonya a on ha arribat el pais , per la irresponsabilitat dels politics.. ara el problema es quin futur ens espera, si es qui ni ha ???? i com diuen alguns politics o andorrans, si no pots viure a andorra, agafa les maletes i marxa al teu pais…alguns de nosaltres tenim fills andorrans,, aquests es el problema per molts pares,els nostres fills…..son d’andorra……. a veure si obriu els ulls i la ment…. molta sort…
No veig que el Gabi digui com ha de ser la campanya, nomes que si els nens es barallen a la classe, penses que tambe es ho faran al pati, que es on tenen l espai adecuat per fer-ho i en canvi resulta que quan surten al pati es dediquen a fer boletes de fang junts…..aquí es demana coherencia, no pot ser que durant 2 anys al consell es parlaven 3 idiomes diferents i ara resulta que tots saben esperanto….A veure si continuen parlant-lo a partir del 4 d abril.
Encara sort que cada programa electoral tenia la seva propia maquetacio i fotografia, sino no sabriem quin es quin!!
A tope Jamon!
Hola Rosita i Carroi, penso que l’autocrítica ha de formar part de tots els processos i intento practicar-la tot el que puc.
Sobre si ens creiem els reis del Mambo, hi ha cops, en qué no et falta raó, estic d’acord.I és un tema en el que hem de millorar.
Sobre d’altres coses que comenteu no puc estar-ho. Mai m’he inventat una notícia, fa 20 anys que em dedico a aquesta feina i no ho he fet mai. Publicar o dir coses incorrectament algun cop, però no a propòsit. I sobre les preguntes que no fem. Quines? Per exemple? Segur que n’hi ha però no per autocensura i encara menys perqué em diguin el que puc i no puc dir. Això m’ha passat abans, a la televisió públicai fa 12 anys i em van acomiadar.
El que pretenia amb l’article d’avui ho ha resumit molt bé la Sílvia. Demano una mica més d’autenticitat a tot plegat. Un pais que va a eleccions anticipades ha de ser perqué les forces parlamentàries estan a molta distància i és impossible l’entesa. Per tant, i en consequència, la campanya ha de mostrar contrast i no la calma chicha que hem tingut fins ara. Si realment no hi ha tanta distància havien d’acabar la legislatura que és pel que els paguen, a tots. Per tant, tot plegat, és una estafa. No hi ha un enfrontament real per les mesures a aplicar, llavors, per qué és?
M’agradaria fer un comentari de tot plegat, tu Gabi has pogut tenir-los en una taula i parlar amb ells, com és que no has opinat en aquell moment, em sobta que no ho fesis!. Ara a toro pasado no podem fer res, o és que podrem entrar telefònicament en el programa d’avui a la Tele, podria ser interessant.
Hola Davi.
Em va semblar que un debat amb els 4 aspirants a Cap del Govern requeria temps suficient per cadascun i, sobretot, per poder confrontar discursos, tarannàs i tot el que calguès i vaig interpretar que així estaria bé.
Evidentment i vist el rotllo que va ser, em vaig equivocar.
Per altra part els espais de participació en aquets pais sempre són complicats, aquí la gent participa activament quan ho pot fer de manera anònima, un bon exemple és el web del diari que vull cada dia.
De totes maneres mira si estic d’acord amb tu en qué haguès estat bé que en els debats parroquials vam enviar el Carles Quintana a cada poble i vam acabar cada cara a cara amb opinions ciutadanes.
I sobre el per qué no vaig opinar, t’ho pots imaginar, era el moderador del debat, aquí em llegeixes com a articulista d’opinió, tot és periodisme però diferent format.
Acabo, avui em sembla que no podràs entrar per telèfon a la tele.
Gràcies per llegir-me i encara més per participar.
Gabi sort en tenim de vosaltres, arqueòlegs electorals que burxeu com podeu per cercar què s’amaga sota les grans paraules i aporteu llum a un electorat desencoratjat per l’escenari polític.
I és que el panorama és decebedor, un partit jaumista (PS) on qui mana no ha tingut mai padrina i es creu amb el monopoli de la raó. Davant, un conglomerat d’interessos polítics i econòmics de dubtable consistència (DA) on el cap visible haurà de fer mans i mànigues per disposar del poder que li correspondria. Al costat, APC que aspira a ser el partit frontissa i es creu una “unitat de destí universal” que vetlla pels interessos d’Andorra, i finalment, en un racó, els Verds, un partit humil amb una llista poc carismàtica que espero que aconsegueixo una cadira. Com era allò? Mal per mal, vota …
Hola Gabi moltes gràcies per haver-nos acompanyat durant tots aquests. El teu bon rotllo i el teu sentit de l’humor han permés a alguns seguir d’una manera diferent aquestes elecccions molt importants per tots nosaltres. Et felicito per ser diferent i a veure si aquest punt de mira que tens ens l’encomanes una mica que bona falta fa en uns temps difícils per a tots els ciutadans, polítics, residents… d’aquest petit país, el nostre país Andorra. Diguin el que diguin o pensin el que pensin segueix defensant la teva manera de veure les coses molt t’apreciem i et valorem com a persona i professional! Gràcies Gabi!
Gràcies per la contesta, i gràcies sobretot per fer-nos riure amb els articles del Diari. Ara el que hem de fer es proposar i trobar a qui s’assemble el Gabi.
Ja t’ho dic jo.
Felip Puig+Javier Coronas