‘Pixing on the pool’
Una de les grans llegendes urbanes de la modernitat és la del líquid que acoloriria l’orina humana a les piscines. L’objectiu d’aquest suposat invent és identificar, més enllà de qualsevol dubte raonable, les persones que miccionen voluntàriament o involuntària en un gran recipient d’aigua. Aquesta tecnologia no existeix i no em demanis com ho sé, perquè ho he descobert de la mateixa manera que tu. Però, i si existís? Com reaccionaria la gent? Amb indignació per la marranada incívica, amb rialles d’escarni assenyalant el responsable, o amb solidaritat amb l’atrapat perquè et podria haver passat a tu? Ja us dic jo que de solidaritat ben poca.
Però el tema d’avui no és pixar-se a la piscina o arramblar-se prolongadament a aquells meravellosos sortidorets (el chorrillo del gusto). Avui toca sanitat. Veig per la tele les protestes dels professionals sanitaris catalans contra les retallades d’Artur Mas. Penso en els números de la CASS i dedueixo que aquí estem a les portes d’una situació similar, evidentment, si Toni Martí pren algun dia una sola decisió que pugui malmetre el seu prestigi, un fet que fa 8 anys que no passa. Elevem l’aposta. I si els ho posem fàcil? Per variar. No et posis de baixa si no és necessari, no menteixis sobre un accident que no ha estat laboral i sobretot, no li riguis la gràcia a qui t’ho expliqui. Tu i el sistema, junts, no tu mirant la manera d’aprofitar-te’n. Us pensareu que he caigut en una marmita de sopa Happy-flower. Tranquils, que ja sé que és impossible. I és que aquí el tema no és qui s’està pixant a la piscina, és que no sàpiguen que ets tu.
Totalment d’acord amb tu. Si tots fiquessim de la nostra part no caldrien retallades i tots tindriem un bon servei quan el necessitem. Però entren els abusos, la falta d’ètica, les ganes de cobrar de l’estat sense fer res, el concurs per aviam qui viu més del cuento…tot això sense pensar mai, ni un moment, en aquelles persones que veritablement necessiten aquests serveis, ja sigui perquè tenen molts pocs recursos o malalties molt greus. Sóm una societat molt poc solidaria, tot i així, quan ens anuncien la fi del “xollo”, llavors si que ens manifestem tots. Potser és la CASS que s’hauria de manifestar en contra de tots nosaltres, o potser haurien de tancar l’aixeta d’una vegada i potser ens donaria per reflexionar…