El vaixell
Les possibilitats són diverses. Et pot passar un tramvia per sobre, pots superar una malaltia o una pèrdua. Des del mateix moment en què la teva mare fa força per fer-te aparèixer a la festa estàs exposat que et passin coses, i algunes poden ser traumàtiques i poden deixar seqüeles. Fins aquí l’obvietat.
Ara la immensa majoria viatgem en un vaixell cada cop més incòmode i amb més mala mar que es diu La Crisi. Ja fa molts dies que no veiem terra ferma, tants que se’ns comença a oblidar l’olor i la textura de l’arena. I em preocupa. De tot això en sortirem diferents, com a individus i com a civilització, I el que sembla que passarà és que sortirem pitjors.
La manera com el nou Govern ha plantejat l’ampliació dels horaris comercials n’és un bon exemple. Pretendre que això no és putejar els treballadors és gairebé un insult. Aquí, ja s’està pagant en negre –sense cotitzar a la CASS–, i ja s’està abusant dels horaris a molts llocs. Tothom ho sap. I els treballadors aguanten, no tenen més remei. Entenc que el nou executiu corregeixi el nyap –ja corregit– dels diumenges a la tarda, però obrir fins a les 10 de la nit? Obrir per Nadal? Això farà que s’aturi la davallada constant de turistes?
Al final del dia tots volem el mateix. Poder mirar-nos als ulls d’algú que ens estimi i veure’ns-hi, nítidament. Per poder fer peuets sota una manta fa falta un llit i un sostre i tot això val uns diners, i si no tens feina, sota el pont tot costa més, ho sé. No sóc tan ingenu. Però vigilem amb això de la crisi. Un cop venuda l’ànima al dimoni ja no la recuperes, i si mires el món només a través dels bitllets et perds molts colors.
Gabi, que les comerços obrin més hores no implica que els treballadors treballin més! La legislació laboral ja posa els seus límits en aquest aspecte…
Els hotels, els restaurants, les pistes d’esquí…, per posar alguns exemples, també obren en festes de guardar i això no hauria d’implicar un abús de cara al treballador. El mateix podem dir dels restaurants o locals de nit que, a més d’obrir en festes, obren fins entrada la matinada…No hem de confondre legislació laboral amb legislació comercial.
Ara bé un cop acceptat que obrir més hores i més dies pot ser positiu per l’economia, si més no jo ho veig així, hem de ser molt respectuosos amb la lgislació laboral, i l’Estat haurà de ser implcable amb aquells que no la respectin.
Salut!
Hola Francesc.
Que els comerços obrin més hores implicarà que els treballadors facin més hores. Perqué això és així aqui i a tot arreu però aquí més perqué el tema dels drets laborals no és que l’haguem resolt del tot, no creus? Per tant, l’únic que pretenc avui és centrar el debat. El que ens interessa és que vinguin més turistes no? Som-hi. Aplicar el sentit comú és important i fins i tot estic disposat a entendre que si la Constitució o l’ú de maig cau en cap de setmana ara toca obrir. L’únic que pretenc és recordar que la crisi com a motor d’absolutament tota reforma pot ser un monstre perillós que atropelli els drets que les generacions anteriors van sagnar perqué no Andorrra, occident en general, pogués tenir. Merci per comentar company.
Hola Gabriel,
Molt ben dit i molt ben explicat, es la pura i dura realitat de viure a Andorra, sense condicions, o ho agafes o merda! (es lo que hi ha), i mira que a mi personalment no m’ afecta directament ja que, treballo amb un altre sector pero deunido!!. A més a més, han demanat opinió als treballadors? NO YO HAGO LO QUE ME DA LA GANA Y PUNTO. Em reservo la meva opinió.
Gracies pel teu escrit. Estel
Hola gabi, soy paco escoda, he tenido que marchar de Andorra por culpa de señores de cal tal que me han hecho la vida imposible, espero desde mi ” exilio” poder explicarte mi historia de abusos hacia mi y mi familia, me gustaría publicarla y un día volver al país que tanto quiero, un abrazo. Visca Andorra
Estel i Paco, gràcies per llegir-me. Estel, Andorra, són moltes realitats i una és la dels abusos sobre els treballadors del comerç. Jo mateix en l’àmbit familiar he estat testimoni d’alguna d’aquestes històries que després quan li expliques a segons quins polítics no es creu. Però hi són i si ja hi són ara, si ara els empresaris que no compleixen tenen més marge, doncs és bastant normal pensar que es podrien multiplicar si el Govern no ho vigila bé. Per altra part penso sincerament que el Govern el que vol és animar l’economia però si el preu és oblidar a les persones jo no estaré d’acord. I Paco em sap greu el que em dius i et desitjo tota la sort del món allà on t’hagi portat la vida. Aquí em trobaràs sempre que vulguis i si vols que sigui en privat el meu correu és gfernandez@adradio.ad. Una abraçada. Si ets el Paco Escoda que jo em penso que ets, eres una molt bona persona i un bon jugador de futbol.
Tan sols vull dir que, quan la meva dona va venir cap Andorra, jo la vaig aconsellar que treballés a cualsevol cosa menys a hostelería i a comerç; i aquí está netejant llars d’altres com una reina, amb el seu horari corresponent, els seus díes lliures i els seus festius com ha de ser; i les vacances, quan s’han de fer.
Com se sol dir Castellano Comunero, cadascú se sap lo seu i en el teu cas i si us ha anat bé, segur que li vas donar un bon conselll a la teva dona. Però tampoc m’agradaria que en aquest debat de comentaris quedés la sensació que l’abús sobre el treballador és sistemàtic, no ho crec, hi ha empreses que respecten els seus treballadors i la llei però n’hi ha algunes que no, i tampoc són només dues o tres. Gràcies per llegir-me i encara més per participar.
Em sembla molt bé el “lliure horari”, però aquestes persones no pensant que el treballador va a sortir perdent, perquè moltes Leis però després ningú les compleix, la majoria dels treballadors de les botigues petites no tenim recuperables, no se’ns paga i tampoc recuperamos.Las hores de més que fem com Estiu i Dissabtes fins a les nou les fem i punto.Ahora serem els mateixos treballadors però fins a les 22horas i cobrant el mateix i es no t’agrada ja saps ….. si hi ha crise com pagaran un sou més per cobrir horaris. Estiu estarem a treballar fins les 22horas una hora per dinar, i les nostres famílies qui les té cura? les separacions i el mal estar social arribarà i després què? per a dos clients que després de sopar van fer el tour per les tiendas.Hay que ofereix als turistes el que no tenen i botigues fins a les 22h les tenen al seu poble també.
Cal fer d’Andorra com Monaco.Nieve gairebé no tenim els preus poca diferència hi ha llavors que ens queda obrir fins a les 22h? Una solució explendida.