Etiquetar
Una pizzeria, un vespre. Tot ple, olor a pasta i a les vores socarrimades de les pizzes. Les famílies celebren simplement que sopen, que hi són, encara que la profunditat de la conversa no superi la darrera entrega de Supervivientes. Els jubilats comenten que ja no recorden els temps en què no sabien què era una pizzeria, i ara són Jedis d’una carta plena de mozzarella, risotto i pappardelle. Al fons, a la vora, un home sopa sol, bé, amb La Vanguardia. Al seu costat hi ha una parella. Estan tenint un sopar dels que compten. Primer contenció per no discutir, després discussió, després reconciliació, després manetes i després mirades amb un univers a dins que té reservat el dret d’admissió només a ells dos. Tot d’una, ell sent que ho ha de fer, que és el dia. Primer s’aixeca. Després puja a la cadira i de la cadira a la taula. Ella està tan vermella que el to no surt a la gamma Pantone. I quan ja comença a mirar-lo mig restaurant, ell comença a cridar: “Estimo la meva núvia!” Els cambrers li diuen que baixi però comença a saltar de taula en taula com en un musical: “Estic enamoraaaaat!” Al final i quan ja ha desgraciat com a mínim cinquanta plats, el redueixen dos polis que se l’emporten a la garjola. Ella no sap si engegar-lo o fer-li un petó. Ha estat una bogeria romàntica, però, i aquí està la pregunta, d’extrema esquerra o d’extrema dreta?
Cada dia em costa més entendre per què necessitem etiquetar les barbaritats per associar-les a una autoria intel·lectual. Metrallar a traïció centenars de persones com va fer el monstre noruec aquest l’altre dia és una atrocitat. Prou. Ni de dretes, ni d’esquerres. I com més ho repetim més invitem que apareguin nous dements maquillats de soldats.
Toda la razón del mundo, Gabi. Por fin alguien lo entiende y no lo sobredimensiona políticamente ni le da un ámbito que no le corresponde. No hay que darle más vueltas: era un zumbado y punto.
Si no hubiera habido motivaciones extremistas hubiera sido por el color de los árboles, tanto le hubiera dado.
Añado:
Mucho ojito con este modus operandi. Toma nota de lo que te digo tal día como hoy: los terroristas islámicos tomarán muy buena nota de este suceso y, a la que puedan, lo reproducirán, multiplicado por todos los mártires que estén dispuestos a ejecutarlo. Ocurrió lo mismo con el atentado (fallido) del avión suicida contra la torre Eiffel y ya lo vi venir en un futuro más o menos cercano (como por desgracia así acabó siendo).
Que Dios (o Yahvé, o Alá, o Buda….) nos coja confesados.
Los terroristas islamicos ? Y porque no hablar de los terroristas cristianos, AE3, empezando por el señor Bush que mato a un millon de personas en Irak, entre otros altos logros ?
Hola AE3 i Xavier, gràcies per llegir-me i encara més per comentar.
És evident que, en la història, l’antiga i la recent, hi ha hagut atrocitats d’estat, tu Xavier per exemple en cites alguna, tot i que el predecessor del poder americà a Irak(Saddam Hussein) no és que fos gaire més amable.
L’únic que pretenc dir avui és que quan l’altaveu mediàtic s’obessessiona en qué alguna cosa hi ha d’haver al darrera, alguna mena de sustent ideològic, sovint s’equivoca quan es tracta d’un sol assassí, em sembla-em puc equivocar perfectament-que estem davant d’un aquests casos en qué s’acaba fent propaganda gratuita a una ideologia extremista quan de l’únic que s’hauria de parlar és de la natura humana, que a vegades conté individus que necessiten una justificació, simplement, per demostrar la seva manca de respecte per la vida humana.
Correcto, xavier, el imbécil de Bush no es que sea santo de mi devoción, precisamente. Por desgracia, practica otro tipo de terrorismo, de carácter preventivo (con dos cojones, sí señor). En este caso la idiosincrasia es todavía más cobarde y se basa en la fuerza bruta y a distancia, por no contar que tiene una industria armamentística muy potente detrás que debe dar salida a su “stock” (por la gracia de Dios, si es necesario). No necesita nuevas formas de atacar y hacer daño. Le basta con imponer su poder militar y testicular (nadie les puede hacer sombra, de momento) y no necesita huir.
Asco de planeta, a veces.
Amic Gabi:
La bogeria humana no té ni ideologies ni etiquetes, a l’igual que tampoc no en tenen la resta de misèries humanes. Les persones a vegades ens sentim tan indefenses davant aquest fet, el fet que les coses passen perquè sí, que ens sembla que l’única sortida per no perdre els sentits és classificar les coses. Ens ajudar a crear l’absurda il·lusió que ho tenim tot controlat. Però per desgràcia tan sols és un miratge. Menys mal que hi ha persones que s’estimen més no enganyar-se.
M’agrada l’article perquè avui dia tot s’ha d’etiquetar. Aquest home del restaurant, com diuen ara, se li va anar la pinça, res de tendències polítiques, simplement folia d’amor per no dir folia de tot. Altra cosa és el que va passar a Noruega, aquell personatge és un terrorista de extrema-dreta, no ho dic jo, ho diuen tots el mitjans de comunicació, que ha mort tantes persones com va poder. Ell ho tenia tot preparat, premeditat. La majoria eren nens. Jo no puc sentir més que rebuig, una pena immensa i perque no dir-ho esperança en què la justicia sigui implacable. Fa riure llegir que tindrà una condemna de 30 anys!!! com volem aturar aquesta bogeria? com no hi ha d’haver indignats?
Hombre Aleix!!!Espero que estiguis bé amic meu, estic amb tu que cada dia toca treballar més per intentar no enganyar-se. I Llanganet, comparteixo amb tu totalment els sentiments de rebuig, el que intento dir, potser no prou bé perqué lac columna dona pel que dona, és que són precisament els mitjans els que converteixen aquest monstre en un individiu amb un leit motive al qual li fan una propaganda immensa quan en el fons ho va fer tot sol, segons sembla, i jo en atrocitats d’aquest estil francament no hi veig ni esquerra ni dreta, només la barbaritat. Merci per llegir-me i encara més per participar.
Senyors, boig es una etiqueta que per desgràcia s’associa als malalts mentals. Siguem curosos amb els malalts mentals que no van matan a ningú. S’en diu psicòpata i s’alimenta de l’odi que projecten les religions i ideologies humanes.
Gràcies i disculpes per les faltes (punyeta de tablet).
Senyors, boig es una etiqueta que per desgràcia s’associa als malalts mentals. Siguem curosos amb els malalts mentals que no van matan a ningú. S’en diu psicòpata i s’alimenta de l’odi que projecten les religions i ideologies humanes.
Gràcies i disculpes per les faltes (punyeta de tablet).
@AE3
El poder de fer mal està al cervell de les persones, de la mateixa manera que es ell qui controla el nostre cos també ho fa del nostre comportament i les nostres actituds. No busquem excuses per justificar aquests actes premeditats i estudiats fins a l’ultim detall. No intentem justificar aquestes atrocitats en nom de cap extremisme politic ni religios. Aixó ho fan persones que tenen cervell i pensen el que volen fer…..matar
Un amb opinió… Potser el debat, que celebro perqué sempre és positiu, que ha generat l’article pot ofendre algú que com és el teu cas, està informat sobre la diferència evident entre malalt mental i pertrobat assassí. Sovint juguem malament amb el llenguatge en aquest sentit. Vaig tenir la sort de fer dos anys a la ràdio un programa en el que participaven persones amb diverses malalties mentals, sé el que vols dir i també sé que el tema ofèn. I Margarita, estem fonamentalment d’acord. Gràcies als dos per partcipar.
Fuente: rae.es
“loco2, ca.
(Quizá del ár. hisp. *láwqa, y este del ár. clás. lawqā’, f. de alwaq, estúpido; cf. port. louco).
1. adj. Que ha perdido la razón. U. t. c. s.
2. adj. De poco juicio, disparatado e imprudente. U. t. c. s.”
Es en base a esta definición como defino al asesino de Noruega: loco, chalado, ido de la pinza, tarado mental….. zumbado. ¿Que no suena tan fino ni tan políticamente correcto? Es verdad. Pero no estoy faltando a la susodicha…. ¿A que no? De todos modos, para mí es un enfermo mental también, y grave. Lo cual no quiere decir que todos los enfermos mentales sean unos individuos fríos y sanguinarios. No tengo tan claro que ocurra lo mismo en la dirección contraria.
Por otro lado, llanganet, lo que digan los “mass media” no es, ya que la hemos aludido, una verdad indubitable. Estoy con Aleix que muchas veces se intenta rellenar ese espacio vacío de lógica que dejan los actos irracionales con una explicación cuanto más conveniente mejor.
Pero, por desgracia, y a veces, la realidad es mucho más sencilla, a pesar de que no nos guste. Y conste que soy de los que no le ha gustado esta realidad en concreto.