Primer, els rics
Quants policies guanyen més de 3.000 euros? Per no parlar de les condicions de treball. Ara fem la mateixa pregunta, però en general. Qui guanya més de 3.000 euros a Andorra? Potser amb l’excepció de la banca, començant a treballar honradament ara mateix, sent jovenet, com pots arribar a aquesta nòmina? És pràcticament impossible. He posat els polis com a exemple –i encara podia haver dit quants en guanyen més de 4.000?– perquè tothom va amb peus de plom quan parla del tema, en especial els polítics. Un dia o un altre, alguna cosa s’haurà de fer perquè la funció pública sigui sostenible. I quan això passi, els funcionaris veuran reduïts alguns dels seus avantatges. I serà així, el que no sé és què esperen, a què treu cap aquesta absurda pròrroga. Els sindicats muntaran un bon merder i el Govern i els comuns hauran d’aguantar. Si jo fos funcionari també lluitaria perquè no em consideraria culpable del nus mariner que ara intenten desfer els mateixos que el van crear: la classe política.
Si jo fos funcionari, tinc clar que el primer que diria és que ara vénen retallades, d’acord, assumim-ho, però sempre que anem tots a l’una. Mentre el món aflaca pertot arreu els estats del benestar, aquí un director de banc guanya 500.000 euros l’any i no paga ni un duro d’impostos. En el súmmum del surrealisme acabem d’aprovar una llei que obligarà una empresa amb beneficis de 50.000 a tributar el 10 per cent. La Constitució ho diu ben clar –tothom contribuirà en funció de les seves possibilitats– i com diu a Rac1 Mohamed Jordi, se li pixen a la cara. Retallades, d’acord, però comencem pels rics.
Exacte, que comencin els que més en tenen i que paguin el que han de pagar. Els funcionaris sempre han de pagar la mateixa moneda. El problema no són els policies que cobrin 3000, el quid és aquells sous de 5000 en amunt, a aquests mai se’ls retalla res!
Aquesta article es digne d’un nen sense experiència de la vida. A mes, es contradiu Com que primers els rics, no Senyor, primer “tothom”, tal com diu la constitució, no es així? Primer diu: “sempre que anem tots a l’una” i el seu títol: “Primer. els rics”? Com quedem? Que els rics son els culpables de la crisi que visquim? que els rics han guanyat aquests diners robant? Si per alguns es el cas, doncs cap als tribunals, amb pa sec i aigua però sinó no barregi les coses.
Que vol dir ser ric? es relatiu. No se quina es la seva situació economica, però Vostè arriba a menjar cada dia, a pagar el lloguer cada mes, i a ficar gasolina al seu cotxe? Si es així, doncs Vostè es ric respecte a una altra persona que no hi arriba, perquè quan paga el seu lloguer i compra el minim per menjar, no li queda res.
Finalment, pel tema de salari: el salari es regulat per la simple llei de la oferta i la demanda. Una persona pot cobrar bé si el seu perfil es molt buscat i hi ha feina per aquest perfil, però, per molt preparat que estiguis, si en hi ha molts com tu, automaticament, el salari baixa. I per acabar, nomes comentar que el que si que es vergonyós, per parlar de bancs, son les primes milionaries de “despido” a certs alts càrrecs. Els diners no em sobren ni em falten, pero no desagrego la societat com Vosté acaba de fer en aquest article buit.
Hola Maria i Josep, gràcies per llegir-me i encara més per comentar. Maria entendràs que ja que estem d’acord, contesti al Josep, a qui no ha agradat gens l’article i té tot el dret del món. Respecto les opinions sobre la meva experiència vital i sobre la buidor de l’article Josep, però em permeto dir-li que no reconec el que jo plantejo amb el que vosté interpreta. Quan dic primer, els rics. No dic únicament, dic comencem a endreçar els desequilibris pressupostaris de l’estat demanant sacrificis a qui més pot fer-los, és a dir, a qui tingui més diners o propietats. De fet, això és així a tots els països civilitzats que han desenvolupat una fiscalitat. Per ser justa precisament hauria d’eximir de pagament als que vagin justets com vosté diu molt bé i colocar un topall a partir del qual tocaria tributar. És així arreu, repeteixo, no m’invento res i d’això volia parlar a l’article. I sobre els sous i l’oferta i la demanda, discrepem encara més. L’estat, els polítics en definitiva, van decidir fa temps unes graelles salarials en determinades parts de l’administració que ben poc tenen a veure amb l’oferta i la demanda i que passats els anys s’han convertit en una rèmora considerable. Una pregunta per acabar i no se m’ho prengui malament. No serà vosté, per casualitat, ric o polícia? O les dues coses?
Bon dia, Per fí algú parla clar. Tens tota la raó Gabriel. Els diaris cada dia parlant de crisi, numeros negatius, paranoia total, perdem visitans, treballadors, menys cotxes…. El nou Govern retalla tot el que pot i els funcionaris son el dimoni encarnat. Aquest país es els pais més lliberal d’Europa! l’Estat es pobre i el sector privat s’ha enriquit… i no hi ha redistribució!!! No hi ha impostos directes. A ningú li agarda que li toquin la butxaca, ara si que t’agrada la sanitat gratuita i l’escola pública… Pero tu que t’has enriquit per la baixa fiscalitat del país, quan aquest país ho necessita no deixes ni un duro més que els altres… I despres et penjes les medalles de l’Andorranitat, Egoisme pur! L’impost sobre la renda del qual es parla a Andorra es d’un 10 percent sobre els salaris de més de 2000 euros, la part proporcional de mes de 2000 Euros. Parlant clar, si cobres 4000 Euros , n’has de pagar 200 a l’estat…per als altres, per justicia social…. no hem direu que aquests 200 et reduixen la qualitat de vida…. Pues aquest Govern no ho tè al programa….Primer el rics!
Vist la ultima frase, perdoni si l’he ofés, no era la meva intenció. Nomes volia fer pales el meu cansanci pels diferents articles on sempre es parla dels funcionaris amunt i avall. Ja ho se que el Govern te definit una graella on els salaris son mes baixos (en pateixo, es veritat) que companys del sector privat amb les mateixes característiques professionals o mes que jo, però ara amb la crisi, molts d’aquests companys, ja no tenen feina, cosa que jo si. (qui es el Ric aqui ara?). Rao per la qual dic, que el salari es segons la oferta i la demanda. No se si m’havia expressat correctament, pero parlava del sector privat i no dels funcionaris, que son, de forma reinterada, el punt de mira de qualsevol article periodistic (com encara en la seva resposta). Doncs, considero que els impostos han de ser per tothom, però es clar son proporcionals: qui cobra mes, pagarà mes, així es la democracia. FGinalment, comenta els paisos civilitzats? quins son? Russia es civilitzat? crec que si, i li puc assegurar que no fomenten malauradament el que Vostè pregrona.
Segur que en Josep es funcionari i cobrarà quan es jubili el 70% del seu darrer salari, que pagarem tots.
i que fa un funcionari contestant els blocs del diari en hores de feina .que no te mes coses que fer
quin pais tenim
enlloc de treballar per el pais i tirar endevant es fiquen a politiquejar en hores de feina,pagades per tots els ciutadans d’andorra. quina vergonya
Perdó pero ell també es paga la pensió. I vostè també la cobrarà… que es aquest tó impresentable… Qui s’ha pensat que es vosté per sentenciar aixi… alucino!
Torno a repetir les gràcies a tots per llegir-me i encara més per animar el debat, que sempre és bó que n’hi hagi. Un parell d’aclariments. Josep no m’ha ofés per res, al contrari, encantat de debatre amb vosté de debó, el que passa és que si em cita Rússia com a exemple de valors de justícia social, tot i la seva evolució, no ho veiem igual. Jo em referia a la vella Europa. Arreu, si hi ha un desenvolupament fiscal, trobariem que es graven empreses i sous, els alts, no els baixos. Això intentava dir avui i potser, em passa sovint, l’article acaba animant el debat per una altra banda però ja m’està bé. I Tomàs, tens raó. Demòcrates per Andorra no portava cap impost sobre la renda al programa amb el que va arrassar a les eleccions així que ja podem tenir una idea del que pensen la majoria d’andorrans del tema. Jo no, discrepo i ho escric és tot.
Cert gabriel, hi ha tantes preguntes a fer:
-sabem que es fa un nou consell de sanitat, els seus membres seran renumerats, però no sabem quin sou tindran, es realment necesari aqust consell, falta transparencia.
-quins sous tenen alguns càrrecs directius a l’administració central i a les comunals, en alguns casos guanyen més que els ministres i/o consellers.
I la gran pregunta per la que ningú te resposta…… on estan els diners de la mutua de Govern que son diners que han ingressat els funcionaris….
El cert es que, us creieu que si el que mana es el que te més diners, farà una llei que li obligui a pagar més? en definitiva impostos directes en funció dels teus ingressos i/o beneficis com a la resta dels paisos, jajaja ja podem seure a esperar…..
Sr. Tomas,
No veig en el meu comentari cap tó impresentable. Hauria de saber que el complement de la penssió per jubilació dels funcionaris, fins arrivar al 70% del darrer salari, no el pagarà la CASS, ni la mútua dels funcionaris.
S’ha d’acabar amb els privilegis de la funció pública. DA ho farà ? Abans de les comunals segur que no.
Jo no m’he pensat que sigui “res” en especial, tant sols una persona que procura estar informat i que opina amb nom i cognoms.
Perdó, però aqui, qui treballa cotitza i espera cobrar el que ha cotitzat. Potser no serà així pero els privilegis en aquest país els té molta gent i s’anirán acabant. Vosté, Sr. Calsina, acusa els funcionaris… Els funcionaris son com els altres, hauran de fer sacrificis, pero el tema d’avui es que qui té més ha de pagar més… els rics primers…. Diguim algú que s’hagui fet ric sent funcionari… Si, els seu tó…
Els funcionaris no han cotitzat mai el complement, el pagarem tots.
Funcionaris enriquits ? Uns quants… Funcionaris amb altres feines ? Molts. Funcionaris, ocupant “plaça” sense cap necessitat ? També.
Als Estats Democratics de Dret tothom paga pels serveis que dona l’Estat. Forma part del pacte social i dels drets i deures que tenen els ciutadans dabant l’Estat. Segur que hi ha abusos, pero la culpa de tot no es només dels funcionaris. Que jo sapigua els pocs impostos que han pagat els empresaris a Andorra els han permes tenir preus mes competitius i enriquir-se. Els funcionaris cobren fixe si, tenen estabilitat… pero no s’enriqueixen. Es massa facíl queixar-se d’un Estat gran quan aqui les condicions no són les mateixes que als altres Estats. El Govern d’Andorra l’any que vé no fara cap inversió…no té ni un duro i retallarà on podrà… no anirà a buscar els calers als que han beneficiat de la situació. Simplement discordo de la seva opinió. No crec que es pugui sentenciar com vosté fa…la realitat es bastant més complexa…es la solució fácil
Mira Gabi, el pitjor no és que els policies cobrin més de 3000, de 4000 o de 5000 euros al mes El problema es que a uns quants els hi estan regalant el salari per no treballar. Perquè si senyors aixó passa. No es treballa, no es treballa, alguns no treballen a la policia. A la planta 2 de l’edifici de l’Obac i ha una sala bar. Alguns i algunes, entre els quals alts càrrecs, s’hi passen el dia, com aquell que diu No van a fer un café no, s’hi estan d’ocupes. I mentre, que els rucs treballin. I que no em faci cabrejar ningú perque si cal sortiran noms.
Els funcionaris son obrers públics, no tenen culpa de res; a Andorra, com als paísos dels voltants, s’han creat unes administracions públiques sobredimensionades que ara no es possible mantenir, peró aixó es responsabilitat de qui te el poder de fer-ho, no dels treballadors. Jo considero que els culpables de tota aquesta situació son la avarícia i ” el ansia ” de tots i, principalment, dels dirigents polítics que no van fer res per que aixó no fos així ( ells cobran per portar la nau per el bon camí, una altra cosa es que els seus interessos particulars tinguin més pes en les seves decisións que el ben comú ).
Aixó a andorra no pasará mai, enhorabona als rics. Esteu conseguint que marxi la bona gent d’ andorra.
Cert, a la poli s’hi està sense treballar, passar l’estona i ja esta. Tant se val el que passi o el que pugui passar al carrer, mentr estem rient fent el cafe sen’s en fot tota la resta. Aquesta és la poli que deixen els socialistes.
A veure si fan com els italians…
-Se gravará con un 5% las rentas anuales que superen los 90.000 euros y con un 10% las que excedan los 150.000 euros.
- La eliminación de 39 provincias, la reunificación de ayuntamientos
-etc…
Amb un parell!!
Jo no crec que la crítica sigui a favor o en contra dels funcionaris. El problema és com s’ha de pagar tot això? Qui ha de sostenir l’estructura de l’Estat? Tal i com està ara és inviable, i com que és inviable cal començar a prendre’n consciència. I pels comentaris que llegeixo sembla que no som prou conscients de que l’Estat andorrà, tal i com està concebut actualment, és financerament inviable. I de la mateixa manera que el sector privat busca la seva viabilitat reorganitzant els seus recursos humans el sector públic a la llarga haurà de fer el mateix, i com més tard ho faci més greus i doloroses seran les conseqüències.
“”Quants policies guanyen més de 3.000 euros? Per no parlar de les condicions de treball.”"
Sr. Fernandez: Quines condicions de treball vol dir? treball de 365 dies l’any 24 h al dia? calor, fred, son?, drames, accidents, baralles, borratxos? fer-se mal veure, sentir-se insultats? ser la cibla de qualsevol tertulià que vulgui opinar sobre ells? (d’acord, són càrrecs públics i tothom pot opinar, igual que quan els socis d’un equip de futbol vol xiular als seus jugadors. D’acord). Són molts menys dels que vostè pensa que guanyen més de 3.000€. Fer-se policia suposa moltes coses, acceptades i asumides, però recordi el salàri no el determina el policia. Molts dels que cobren 3.000 euros (o més, sí és cert) fa molts i molts anys que ja són policies. La època en que sabies l’horari de l’endemà, el mateix dia. Quan s’anava al Pas de la Casa tota una setmana seguida. Quan tenies festa un cap de setmana cada dos mesos. Quan vostè encara jugava amb les caniques al pati de l’escola. Ara hi ha policies més joves, que guanyen “un bon sou” (?), però també tenen les mateixes condicions. Els bombers són herois (són els bons) els policies són uns repressors (són els dolents). Molts bombers també guanyen més de 3.000 euros. Suposo que per vostè deuen de ser més guapos, ja que no sembla que li molesti. És cert que tant els bombers com els policies treballen 40 hores setmanals (repartides de diferent manera). Els bombers treballen 24 hores seguides, però nomes “surten” quan són requerits. Els policies treballen 8 o 12, però sempre estan presents. Molts d’altres funcionaris també guanyen més de 3.000 euros, però la policia sempre esta en boca de tots. Com es queixa en Mourinho, Por qué? no lo entiendo, por que los otros llevan Unicef?, por qué?. Ningú no els vol, tothom els truca…
Ja n’hi ha prou, no?
Sr. “Guerreo del antifaz”. Potser hauria de tenir menys “del antifaz” i ser una miqueta més prudent.
Si és policia, es un intoxicador, i això seria molt greu, ja que a més de ser un intoxicador estaria faltant a la realitat. La sala bar de la planta 2 no és més que una màquina de cafè (horrible) i dues expenedores de begudes i “bolleria”, dues taules i unes quantes cadires. No, NO, és cert que la gent s’estigui d’ocupa. La veritat és que es tracta d’una sala tant desagradable (gris, sense finestres, mal iluminada..) que no crec que ningú es trobi comode al lloc (suposo que ja la varen fer així..).
Si vostè no és policia, algún policia li haura dit el que vostè diu. Per tant vostè parla sense coneixement, i qui li ha dit és un intoxicador.
Com a tota Administració (andorranes o d’altres) sempre hi ha “paràsits” que ningú sap com estan on estan, i que caldria fer que “s’apliquessin” una mica més. No estic d’acord en que qualifiqui de “rucs” a les persones que treballen, malgrat d’altres no ho facin. No se si vostè mateix es considera un “ruc”, ja que si no és així, ergo, vostè és un dels que no treballen, no?.
Amenaça que no el facin “cabrejar”, suposo que si escriu així ja deu d’estar de “cabrejat” no?.
Potser té tota la raó del món, però la manera en que ho diu fa entrar a tothom dins del mateix sac, i aixó sí que no és cert. Hi ha grans professionals que treballen i que ho fan conscients que treballen per les persones, per gent com el Sr. Fernandez, el Sr. Calsina, el Sr. Paco, etc., i vostè mateix. No sempre compartiran les opinions, però sempre hi seran presents quan se’ls necessiti.
Potser hi ha alguns (com a qualsevol altre administració, empresa, colectiu, convent, estació espacial, etc.) que no estaràn al nivell i no treballaràn tant com caldria esperar, però aixó és (seria) feina de la gent que esta per sobre d’ells, que se’n hauria d’ocupar de que fossin castigats (motivats?).
Fa molt de mal posant més llenya en les brases del Cos de Policia, que darrerament ja treu masa fum…
Cal ser menys intoxicador, o en el seu defecte, més prudent…
Disculpin que insisteixi.
Se que el tema de l’article potser (no) és aquest, però em molesta que l’exemple triat pel Sr. Fernandez hagui estat el sou dels policies. Els policies guanyen un “bon sou” (?), d’acord, però també hi ha d’altres assalariats del sector públic que el guanyen, així com d’altres treballadors del sector privat. Parlo nomès dels que tenen un “bon sou”. Se que hi ha molts d’altres que no hi arriben.
Tornem amb el sou dels policies. Els hi demano que es facin unes preguntes: Quantes de les persones que hi ha a Andorra (sector públic i privat), i que tinguin “un bon sou”, poden ser requerits a qualsevol hora del dia i de la nit en cas de necessitat?. Quantes persones de les que tinguin “un bon sou” poden trobar-se que mentre caminen pel carrer, fora d’horari laboral, estiguin OBLIGADES (per llei) a intervenir davant d’un fet delictiu greu?. Quantes persones que tinguin “un bon sou” aniran allà on hi haguin problemes, quan tota la resta sortirà corrents?. Quantes persones estaràn “tirades” pasant fred o calor a les carreteres, muntanyes, etc. “fins que faci falta”?. Quantes persones estan obligades al “sacrifici” (literalment) per llei?. Quantes persones que tinguin “un bon sou” tenen el risc de que “els hi trenqui la cara” qualsevol persona amb la que hagin d’intervenir?, quantes persones han d’aguantar que les insultin per fer la seva feina?. Quantes persones tindran “la pressió” de ser reconegudes per la seva feina en un país tant petit (no tots els “amics” fan gracia de veure mentres passjes amb la teva família, el teu fill, etc)?.
Responguin a aquestes preguntes. En totes les respostes nomès trobaràn una persona, entre d’altres, que surti EN TOTES. Si necessiten pistes els hi dono la resposta correcta: policia.
Ara, si volen, poden parlar dels salaris dels policies.
“para todo lo demás, Mastercard..”
p.d. pels que diguin que ningú els obliga a ser policies, només dir que ja ho saben, que no els hi obliguen,ells i tothom, i que si no volen que ho deixin…gràcies per recordar-ho, però ja ho saben… així que ho asumeixen.
Ara posin un preu a aquesta feina.
Això és un servei públic, i molt, però molt, necessari per que Andorra pugui continuar oferint la tranquilitat que els residents i visitants demanen. Hi ha coses que fins que no es perden no s’aprecien… posin un preu…
x-D Santa paciència els que hagin llegit tot això…. demano disculpes i agraeixo la seva “Santa Paciència” ;-D
Gràcies un cop més a tots per participar al debat generat per l’article. La conclusió del meu escrit és una i només una, a Andorra li cal ja un impost just sobre la renda per acabar de donar sentit a la resta del desplegament fiscal. Alguns dels comentaris van per aquí i d’altres s’ho han agafat pel tema policial. En cap cas he dubtat de la professionalitat dels nostres polícies, sí és cert que els he triat com a exemple perqué em consta que la simple condició de l’antiguitat ha comportat que una bona colla tingui una nòmina disparadíssima respecte al que avui en dia pot aspirar un treballador del sector privat. El debat sobre la poli directament s’ha encés en els comentaris que jo he anat aprovant com a administrador del blog. Sí que em permeto dir que , en general, en el nostre pais ens molesta molt, potser massa, qualsevol alusió al col.lectiu del que formem part-també ens passa als periodistes-i hauriem tots plegats de prendre’ns amb més calma que se’ns citi i quedar-nos amb l’anàlisi de l’argument pel qual se’ns cita. Repeteixo, gràcies, de debó, per participar, el debat queda obert si voleu continuar fent-ho.
Sr. Santa Paciencia. Vosté falata a la veritat. La sala de la planta P2 té una capacitat per a unes 15 persones i molt sovint esta plena. Si voste es policia, sap quines persones hi son “bastant”, es a dir “molt” es a dir “sempre”. I alguna d’aquestes persones son de les que voste diu que haurien de “fer implicar” es a dir alts responsables. Diguem les coses com son. I aquesta gent “saleros de la P2″ son els que fan mal. I al que li piqui que es rasqui.
Senyor Fernandez, com a professional de la communicació, sap molt bé que cada pàraula te un sentit i sobretot té la certa importancia. Si Vostè ha fet estudis de periodisme, li hauran aprés que la elaboració d’un article es fa amb molta cura i s’utilitza un cert vocabulari per diferents raons com la voluntat de generar discussions, fer parlar ‘dun mateix i doncs fer vendre. Amb això vull dir que sap molt bé el que ha escrit i perque ho ha escrit. No se val dir: Volia dir …., no volia ferir, … , se’m ha mal imterpretat. Quan es nomena un col.lectiu, s’ha d’esperar reaccions (que finalment, us va be), perque fa que la gent contesti i faci viure aquest diari, que finalment, es un negoci com un altre. O sigui, per renumir, Sr. Fernandez, el seu article ha estat escrit de manera voluntaria i tot el seu contingut ha estat ben estudiat abans de publicar-lo. Es normal que la gent s’indigni.
Vaig mirant i aprovant, tot i que passats tants dies pensava que no n’hi hauria de nous, de comentaris, però repeteixo, gràcies a tots per llegir-me i per animar aquest debat. I ja que em platenja una interessant sèrie de qüestions Mortadelo, li diré que subscric plenament el que vaig escriure i que no crec en cap cas haver-me disculpat, no ho faig ara. L’únic que dic és que, sovint, un article pot estar subjecte a diverses interpretacions en les que l’autor ni tan sls repara, és la gent, els lectors, com és el cas, els que et mostren que el que has escrit pot ser vist de més maneres, i és d’agrair. Vaig nomenar amb tota la voluntarietat del món els polícies, em semblen un bon exemple pel que jo volia parlar, sous disparats respecte el sector privat i l’article acaba, simplement, parlant de l’IRPF, com ja he insisitt abans, no veig massa l’ofensa per molt que m’hi e4sforci. De no ser que hi hagi molt pocs, però poquíssims polícies que no guanyin més de 3000 i uns quants, bastants, que guanyen més de 4000, supòsit que voldria dir que el meu exemple estava mal triat i les meves fonts mal informades però ningú, fins ara almenys, ho ha comentat. I Mortadelo, és clar que el columnista busca una certa provocació per agitar el debat evidentment, té tota la raó. I per cert, ho dic perqué no ho he amagat mai, fa 21 anys que treballo de periodista però no tinc estudis. Gràcies de nou.,
No conec personalment cap policía com per que em digui quant guanya, peró, vistos els comentaris, em sembla que ha tocat “chicha”, com gairebé sempre.
Benvolgut Sr. Fernàndez,
Segueixo regularment els seus articles i em permeten agafar el diari i riure un dia a la setmana. No tic dels seus articles, sinó amb els seus articles, perquè donen la mirada satírica que ens fa falta.
Dit això, estaria bé informar-se. Si vol parlar d’un col·lectiu, informi’s sobre les condicions d’aquest collectiu. Sí, sóc funcionari. No m’importa que es cnsideri que no treballo o que m’han regalat la plaça. Sempre serà una opinió contra una altra. Però amb els temes de números (salaris) sí que puc donar números objectius.
Cobro 1850 € (i estic molt content de tenir un sou). Lluny dels 3000 de què vostè parla. En cinc anys el meu salari s’ha apujat de 150€. Fa 5 anys que treballo a l’administració però com que he estat nanys d’eventual això no em compta per GADES ni triennis (per cert, instruments aquests que són una aberració, on s’és vist que cobris més pel simple fet d’aguantar en una empresa i que el compliment d’objectius d’un any se’t consolidi els anys posteriors).
La situació d’un gran nombre de treballadors a l’administració és similar a la meva.
Per això li demano que no faci demagògia amb un tema tan sensible com aquest.
NOTA: He escrit aquest text a casa.
Hola Han, i doble agraiment, per seguir-me i per participar en el debat generat. Al final, i en aquets cas, que no és corrent per altra banda. El debat ha evolucionat lluny de l’article Han. El tema de la sostenibilitat de la funció pública amb feines el valoro jo a l’article, poso tot just un exemple que m’ajudi a ilustrar que hi haurà. més o menys com als paÍsos de l’entorn, ajustos al respecte per apropar el sistema a la sostenibilitat que ara està molt lluny de tenir. I els farà aquest Govern no ho dubti, no té més remei. Però el més curiós del debat és que post rer post s’ha allunyat de la columna de divendres i em sembla bé, compte, per això estan els debats. Jo vaig dir que si jo fos funcionari quan em vinguessin les retallades, primer demanaria que collin les grans fortunes del pais-miri-ho Han. És tot. Té vosté un bon sou i espero que el mantingui. Per altra part en el seu text, que és totalment respectuós i correcte per altra banda, no veig cap argument que em faci pensar que m’equivoco quan dic que hi una pila de polícies que guanyen més de 3000 i una pila més petita que guanya més de 4000, I per acabar, després de 5 anys, no sé si trobariem gaire gent a Andorra en el sector del comerç que guanyi 1850 euros, 13 pagues l’any. Han, una abraçada, potser un altre dia, espero, ja estarem més d’acord.