Pets
“A tothom li agrada olorar els seus pets però detesta els dels altres.” Anònim.
No se m’acut una sentència més irrefutable. Qui no ha agitat com si fos una pancarta del gol sud els llençols, quan està sol al llit, per comprovar la contundència de l’aroma? Qui no s’ha sentit íntimament orgullós en comprovar que és capaç de generar un microclima? A més, aquest tema és totalment de justícia social. Tothom sap fer vibrar algun cop les parets anals, tant un milionari com un captaire. “Cosa dolenta, fora del ventre”, deia un amic meu massa generós que sovint es trobava sol a les habitacions. Però és clar, aquesta tremolosa i càlida maniobra, súmmum de treball en equip entre aparell gàstric i esfínter, molesta si no es teva perquè fa pudor. Per què? No està gaire clar, però –i aquí és on vaig avui– és una metàfora perfecta, bruta –també ho accepto– per explicar moltes coses. Per exemple. En aquest territori- poble-país hi ha hagut sempre un proteccionisme històric sobre l’empresari local. Mentre tot ha anat endavant no hi ha hagut massa problema. La societat derivada d’això és molt classista, cert, però amb el plat segur a taula per als treballadors no passa res. Els uns es feien milionaris i els altres feien del cotxe casa seva. Fins i tot fabricant engendres com els prestanoms. Però això ha canviat. El cap del Govern, Toni Martí, que ho està petant, diu que l’any vinent s’obre al màxim el peís al capital estranger, fins i tot les professions liberals. I molts tremolen. Perquè fa dècades que es pensaven que els seus pets eren Heno de Pravia i resulta que no, que només eren pets.
Avui és divendres i ningú no me n’ha dit res????
Hola Noe, seguiré escrivint els divendres. Sóc conscient que el canvi despista però ha estat una qüestió logística del Diari només per aquesta setmana.
Majúscul, senyor! Entre la conya càustica i l’evocació del “peís” m’he fet un fart de riure. Felicitats!
Ets el rei, l’amo, la rehòstia santa com dèia l’Albert Pla a Airbag!!!
Les professions lliberals … algú coneix un professional lliberal que no s’hagi “forrat” durant tots aquests anys sota el proteccionisme de les lleis del “peís”?
I no dic que aquestes persones després d’anys d’estudis i esforços no tinguin dret a guanyar calers, no em malinterpreteu, però, estareu d’acord que com en tots els col·lectius (assalariats, funcionaris, autònoms, etc…) en aquest també hi ha mals professionals que s’han aprofitat de la situació de manca de competencial externa.
Si aquests mals professionals s’haguessin tirat els pets fora del “peís” molts d’ells haurien d’haver canviat de feina degut a l’alta toxicitat de les seves ventositats.
Més aviat i sent escatològic, n’hi ha que han passat de tirar-se pets a cagar-se directament… i d’altres que els hi ha caigut tota una pluja daurada
Bona l’analogia, petdellop vspetdemonja
A la meva terra, a la matança dels porcs, les tripes es recollien amb un garbell de cuir que allá es diu ” ceranda”. Doncs, un amic meu,quan deixava anar el pet, que sempre els deixava anar ( parlant de porcs ), deia : ” No voy a reventar un ‘cerandón’ de tripas por ‘una miaja’ ( un poquito ) de aire”.
@Noemí
De fet, la culpa és meva (i d’uns contratemps impossibles de superar…)
Si amb tots aquests anys de proteccionisme a la gent del “peís” no hem estat capaços de que aquest benefici repercutís a tots i cadascun dels ciutadans, aleshores estem pagant justos per pecadors.
He trobat molt encertada la frase on el G. Fernández diu que “mentre els uns es feien milionaris els altres van haver de fer del cotxe casa seva” com si el cotxe fos la màxima aspiració de les persones a les que les lleis econòmiques no “protegien” Catxis!
Gran Gabi!!!! Com sempre!! Nomes espero que els “petaires andorrans” que tots coneixem entengui els siginificats d’aquestes metafores!!!!