Mambo
1. Si baixen sous a la tele pública igual que als funcionaris, potser no n’han d’acomiadar 18, oi? Potser serien menys, o cap. Per què ningú no ho enfoca així?
2. Si els funcionaris fan una mani, podríem ser, és possible, el primer país d’Europa on es manifesten els que cobren més de 3.000 euros i no els aturats.
3. Algú li pot dir al bo del Gabi Ubach que es compri un Monopoli per a l’avorriment i deixi de fabricar persones non grates o boicots?
4. Toni Martí fa electoralisme salvatge amb la mesura de contractació dels aturats, però el PS encara no ha dit si li sembla bé o no, només que no està bé que ho digui en campanya.
5. Tots els candidats a les comunals, tots, eviten dir la veritat. No tenen ni idea de com se’n sortiran.
6. I no ho diuen perquè si ho fessin no els votarien. Així, la culpa no és ben bé seva, és nostra, dels electors, que som bastant idiotes.
7. Quant de temps seguiran negant alguns que sí, que aquest país ha repartit joc per a tothom, però sense deixar mai de ser classista?
8. I per últim. Espero que aquest context complicat fixi definitivament la categoria dels problemes i en determini les prioritats.
No hi ha número 9. Només hi ha un lloc petit, Andorra, ple de gent que ha de viure junta i on la riquesa no està ben repartida. Com a la major part de llocs del nostre món, suposo. El que ens fa diferents, ara almenys, és aquesta sensació de negació del problema que semblen mantenir alguns. I no ho entenc. És clar que toca fer esforços. I els hauran de fer els que poden, no els que no. És de calaix. Seguirem esperant?
10. Quin dia les grans fortunes pagaràn i seran solidaris amb el PEIS que els ha fet multimilionaris?
I no tots els electors som idiotes.
Gabi no entenc aquesta mania teva de generalitzar
Salut
La política ja fa anys que ha deixat de ser alguna cosa que serveixi per solucionar res (excepte els interessos particulars dels que hi estan a dins).
Quan en una empresa privada un treballador fa alguna falta greu s’en va al carrer, i si a mes es demostra que a malgastat els calers inclús pot anar a la presó, als polítics quan han fet una mala gestió els tornem a votar. Perquè no es demanen responsabilitats als governs anteriors per mala gestió? durant molts anys aquest país ha generat molta riquesa, on estan aquest calers? crec que els politics haurien de ser substituïts per persones que no tinguessin cap ideologia, la seva funció hauria de ser la de gestionar els bens del país i el benestar de la gent que hi viu, els mandats haurien de ser de sis anys i la prohibició de tornar-se a presentar de per vida.
La historia ha demostrat que les ideologies polítiques només serveixen per enfrontar a les persones i per ficar-nos una bena als ulls que no ens permet veure la realitat. Els que ara anomenem polítics passarien a ser treballadors del poble i pel poble, amb el seu salari i la seva responsabilitat i evidentment amb la opció de fer-los fora si no fan la seva feina de manera correcta.
Per això voto amb blanc
Hola Made you look i pet de llop, gràcies per llegir-me i com sempre encara més per comentar. És evident que no tots els electors són idiotes quan s’utilitza una frase així es fa referència a la tendència que marca el moment i ara la immensa majoria per aquí i a la vora sembla voler que el polític digui ben poca cosa. Així han anat les darreres campanyes i així ha anat aquesta, que he seguit de ben a prop. Si no ets així pots estar, penso jo, ben content. No era la meva intenció ofendre’t. ho sento. I sobre les grans fortunes estic d’acord, ho dic a l’article. Els que més poden han de fer l’esforç. I sobre el tema de votar en blanc, com està el panorama ho puc entendre i és totalment legítim. Discrepo quant als polítics. Jo sí crec en el seu ofici. Amb audàcia, valentia i honradesa, això sí, i no és que abundin.
Merci Gabi, sempre està be llegir-te de debó t’ho dic.
I ja ho deia el Groucho Marx
“La política és l’art de buscar problemes, trobar-los, fer-ne un diagnòstic erroni i aplicar les solucions equivocades”
Qui son els idiotes?
Gràcies
Gabi, és veritat, som una colla de rucs, i tenim els governants que ens mereixem
Pot ser no he sabut expressar correctament el que volia dir, a l’ofici li pots dir com vulguis polític, gestor del poble,etc… El que vull dir es que no es poden posar per sobre de l’interes del poble els teus o els del teu partit, si jo soc d’esquerres hi he fet alguna cosa malament està mal feta i punt, i si soc de dretes igual, amb això vull dir que sembla que quan un govern es d’un color es dedica a desfer tot el que ha fet el govern anterior pel simple fet que era d’un altre color. En una societat avançada les decisions importants i que poden suposar un problema futur s’haurien de consultar al poble, creieu que si abans de fer els túnels dels dos Valires s’hagués fet una consulta al poble aquest hagués acceptat? Sincerament crec que no, i ara no tindríem el país embargat, això es vàlid per moltes altres decisions importants que s’han pres els darrers anys.
De manera molt resumida el que vull dir es que hauríem de fer una revisió profunda de les connotacions que te la paraula “polític”, hauria de ser com qualsevol altre feina, remunerada, amb les obligacions i deures que això implica, amb revisions anyals per part del poble que decidiria si aquest senyor pot o no pot continuar amb funció dels seus resultats, està clar que en la societat actual això es una utopia però estic convençut que les coses serien millor del que son actualment.
Hola de nou, pet de llop, trobo que en el primer i en el segon comentari t’expliques perfectament. Comparteixo el que dius en el concepte, la figura del polític sempre hauria d’estar en revisió/evolució/actualització i en els temps que corren, molt més. Una abraçada a tots.
El que no entenc en aquest país son els comentaris de la mena: ” El meu besavi és cap d’una casa amb 200 vots ” o ” a casa meva perds vuit vots ” com si es votés en ramat. Mai no ho havia vist aixó. Tots ens portem com idiotes en certs moments i situacions; a les eleccions, votem a uns o als altres per costum familiar, per costum social o territorial, per interessos poc legítims, per compravenda. Es vota poc convençuts per una ideologia formada amb l’experiència de la vida.