Digui 33!
La nostàlgia. Hi ha qui creu que té tanta utilitat com un predictor per a Bibi Andersen. Discrepo. Sempre he imaginat la meva memòria com una gran biblioteca amb altíssims prestagtes en què els vells records rebien els nous explicant-los on havien anat a parar. Som el que ens passa i el que ens ha passat, sens dubte. I, igual que els mapes, les nostres fronteres van canviant. Molts cops i durant anys he discutit amb molta gent sobre el que creia que era una caricatura distorsionada que feien sobre Andorra: país governat per unes quantes famílies i amb un classisme salvatge. Jo mantenia que el país tenia cada cop més matisos i que calia posar valentia perquè les coses canviessin. Tinc nostalgia d’aquell Gabriel. Aquell guerrer ha deixat pas a un ciutadà escèptic. La culpa? La culpa és d’estar informat. Sento nostàlgia d’aquella beneïda i incombustible ignorància.
El pneumòleg Jordi Roig no anirà a presó. Aquest senyor va atendre unes quantes senyores per temes relatius a l’aparell respiratori i quan les examinava els deia: “Digui 33!” i els posava la mà a la xona. S’ha d’estar ben malalt. No ho dic jo, està sentenciat com a culpable. Un indult per aquí d’un Copríncep, un altre per allà d’un altre, una pena que faci que 2 i 2 siguin 3 i au, a córrer. D’aquí a dos anys ja pot tornar a exercir (jo d’ell em faria ginecòleg que tindrà menys problemes). Qui no sàpiga que el doctor Roig té amics molt importants és tan ignorant com ho era jo fa uns anys. I les víctimes? Quan abusin de la filla d’un noble la cosa canviarà, si no, a aguantar. Això és Andorra.
Estic totalment d’acord amb tu quan parles de la nostàlgia, una vegada vaig llegir o sentir que la nostàlgia era el mes refinat dels sentiments, estic totalment d’acord amb aquesta afirmació. Igual que tu jo també he passat a ser un ciutadà escèptic i no per la informació sinó mes per les osties que vas reben al passar els anys.
Això és el món en general, una projecció del pati d’una escola, on els matons campen tranquilament i on els homes (nens) de bona fe han d’anar esquivant els cops.
Ni més ni menys; mentrestant, anem fent demagògia de cara a la galeria de que tots som iguals davant la Llei i tal i tal, de la mateixa manera qtalment quan els pares venien de visita al col.legi, el pati era una balsa d’oli).
No sé si la nostàlgia té o no utilitat… però el que si que tinc clar es que hi ha més d’un amb molt poca vergonya…
Hem de lluitar pels nostres drets i per les nostres creences com tu fas, donar algun cop de puny sobre la taula i cridar-li a qui faci falta que no estem d’acord amb les decisions que es prenen i que no ens sembla just que un malparit que abusa dels altres, (siguin dones, homes, nens o vells) pugui passejar pel país com si tal cosa i que a sobre d’aqui uns anys pugui tornar a fer el mateix… ja n’hi ha prou!
Si això no és un delicte, potser la propera vegada per contes de dir al pacients
“Digui 33!” potser directament passarà a “Digui 35!” (tothom coneix la rima no?)
Bones,ja ho diu la dita….. (QUI TÉ PADRINS EL BATEGEN).
Realment vergonyós.
Totalment (i tristament) d’acord amb tu! I encara pitjor, crec: quan toquin la filla d’un “noble”, el pneumòleg de torn saltarà, sí, però no se sabrà, no ens servirà ni tan sols per avançar, tot quedarà tapat, no fos cas (això també és Andorra). (((si em permets una recomanació, un cas semblant passa amb la violació de la filla d’una política demòcrata de Nova York a l’inici de la novel·la Llibertat, de Jonathan Franzen, que toca (i toca molt bé) aquests i molts altres temes semblants…))). Gràcies per la claredat i la contundència, tan necessàries!
Doncs jo soc un dels ignorants i la veritat que m’he quedat glaçat e indignat.
Des d’aquí m’agradaria donar molts anims a les victimes i a les seves families que deuen sentir-se com una merda seca gràcies a la justicia Andorrana.
Gabriel, un cop més has estat genial en la redacció, i contundent en la denúincia. Amb persones com tu, l’Yvan, i la major part dels comentaristes que s’interessen pels vostres blogs i similars, tinc la intuició de que no estem molt lluny d’arribar a formar la massa crítica suficient per a que les coses puguin començar a canviar. Si mes no, d’il·lusions també es viu…
Potser cal relativitzar una mica les coses. Delinqüents ben endollats que posen la mà a la xona de les pacients o que s’emporten el calaix de la seguretat social i que després no els passa res n’hi ha per tot arreu, no només a Andorra. Només cal veure, per exemple, l’espectacle penós d’aquests dies a València. En això tampoc no som diferents.
Indignant! Molt indignant, no m’agradaria estar a la pell de les pobres víctimes! Enfí, gràcies Gabi, perquè “algú ho havia de dir”!
Hola a tots, i gràcies per fer debat. Potser i posats a trobar-li un punt positiu a tot plegat, el fet que hi hagi espais en els que es pugui debatre lliurement ja pot voler dir que alguna cosa està canviant. M’apunto el nom de la novela Yvan. I Salvador, estic d’acord amb tu, no estem més o menys podrits que d’altres llocs, però això no ens hauria de consolar gaire.