El joc
“Culers, més que mai. Som i serem. Tornarem a vèncer. Seguim cap a Ítaca.” Res. Ruqueries de l’àmplia col·lecció del màrqueting blaugrana. El Madrid ens guanyarà la lliga, el Chelsea ens ha eliminat de la Champions i jo no sóc ni més ni menys culer, ho sóc exactament igual. Menys content, això sí. El relat del qual s’ha volgut envoltar l’extraordinari equip de Guardiola és exageradíssim i ha creat una legió d’addictes a aquesta idea (anunci d’Estrella Damm) d’una força motriu més important que el joc en si. I no és així. El Barça és un equip de futbol. El millor que jo he vist però només això. I el futbol és un joc meravellós, imprevisible, és un gat esmunyedís que no es deixa acariciar, per això va passar el Chelsea. Dignament, amb lluita i raça, i marcant un gol més. La pedagogia no ha d’anar tant en la concepció del joc sinó en el joc en si mateix. I el joc és ampli i divers amb equips ofensius, defensius, situacions afortunades i uns senyors que en dècimes de segon prenen decisions que molts no prendríem ni en una hora (àrbitres). Potser no cal fer autòpsies de cada partit, i sí insistir als més jovenets que el futbol no és un esport inventat perquè sempre guanyi el Barça, que per altra banda guanya quasi sempre. Un exemple. Messi cobra 24 milions d’euros per jugar al Barça. No és Son Goku, és simplement un professional altament qualificat pagat a preu de mercat. Ser barcelonista no és tenir la raó, és sentir una manera més de formar part d’un gran mosaic. Com més especials ens creguem més vulgars serem. Estimant més el joc gaudirem més el Barça. De fet, Guardiola ho diu sempre.
El Barça ha estat, és i serà sempre “més que un club” per molts motius: històrics, nacionals, culturals, lingüístics, etc.
Altra cosa és ser un ignorant (amb tots els respectes pels que ni saben ni volen saber) o un “culer de garrafa” (que només s’apunten als èxits i critiquen a la més mínima).
No es pot guanyar sempre, però no tots els quips guanyen o perden amb l’estil, dignitat i fair play del F.C.BARCELONA.
FORÇA BARÇA!
Pues si llegas a esperar un poco más, Gabi, te hubiera salido un enlace cojonudo con esta noticia:
http://www.lavanguardia.com/deportes/futbol/20120426/54285855265/guardiola-jugadores.html
Si no cambia el escenario, Guardiola se da el piro. Muy bonito por su parte. A ver si es que ha leído tu artículo hoy, jajajaja.
Metafóricamente hablando, el fútbol es una mujer que ha sido violada por su entorno, a la conveniencia de éste, desde su invención. Ya sabes, “panem et circensis” que le dicen. Por mí (y creo haberlo comentado más de una vez) como si implosionan todos los estadios con toda la afición y los jugadores dentro. Ninguna pena me daría.
Yo soy más de baloncesto, muy aficionado al Festina Andorra. Donde esté el inefable Pedro Juan Remón, o tiempo más atrás, el otro Jordan, Jaime Guri, que se quiten todas las demás mandangas.
En uns temps tan dificils com els que estem patint, a tots ens cal una draçera per fugir, encara que tan sols sigui puntualment, dels problemes actuals i d’unes perspectives de futur força feixuges i gens esperançadores. Els romans van esser dels primers a aplicar tactiques de distracció envers la plebe promocionant espectacles massificats que esdenvingueren el pà del poble. Malauradament, jo el primer, ens deixem entabanar i situem les victòries i desfetes dels nostres colors a l’alçada o fins i tot per sobre d’alegries èxits i/o disgustos personals. Aquesta rentada de cervell col·lectiva no seria però possible sense la col·laboració dels mitjans de comunicació que han descobert un filó inesgotable en el que tot si val per fer bullir l’olla, encara que s’ultrapassin els minims codis deontològics. Perdona per el rotllo, però he d’engegar la tele per saber si en Pep continua o plega ….
Veritas Barça i AE3, gràcies per comentar.
Estic d’acord amb tu, el Barça actual ho va dir Heynckes l’altre dia “és la mesura de les coses”, la referència, però si algun dia no tenim un equip tan excel.lent o educat-que ha passat-jo també seré del Barça i m’agradarà veure els seus partits perqué m’agrada el futbol. Intento dir que sense el futbol no seria del Barça i sembla que hi hagi gent que no el necessita.
AE3, no et nego el tema de “panem et circensis” és un argument bastant irrefutable però la passió que sento ja està inoculada i és per sempre.
Pere Joan Remon viu a Calafell, si no vaig errat i crec que treballa a Barcelona i Jaume Guri porta la cafeteria del Govern, també si nó vaig errat.
Una abraçada als dos!!!
Culé fins el moll…, sobre els periodistes, lamentablement els mitjans de comunicació són empreses privades i d’uns anys cap aquí(potser sobretot els darrers 15) han vist que fent periodisme seriós tenien menys viablitat econòmica que fent-lo en plan hoooligan i el fenònem es retroalimenta. És una pena però tens raó, és així.
Molt bona crònica, com sempre. Un pèl perduda en la part final. És cert que s’ha de reconèixer el bon joc, s’ha de reconeixer la existència d’un equip que exporta, més enllà d’aquet bon joc, la imatge d’una cultura, una llengua i uns valors. Però també és cert que s’ha de criticar el marqueting “Guardiolinià”, aquesta figura de màrtir que s’ha anat creant mica en mica, a cop d’asseors d’imatge i amb molt de màrqueting; no és un procés gratuït i fruit de la aleatorietat natural, és una imatge altament estudiada i premeditada. (Segur que podries trobar un referent andorrà que respongués a aquesta descripció.) En aquesta època de tweets i dobles pells de seda perfumada, ens hem d’allunyar d’allo que ens venen i fer-ne una valoració pròpia. Estic d’acord amb AE3 en que t’has avançat un dia en la publicació d’aquest post. El màrtir ens ha deixat, el capellà té un preu.
@AE3
AE3 esta clarissim que tu ets mes de basquet i que ja tens una edat certa mes que una certa edat perque recordar la meva epoca de jugador te molt mérit , implica una memoria molt en forma . També parles de l’amic Pere Joan Remon i d’un tal Jordan , qui es aquest ? jajaja
No se qui ets peró rep una abraçada
Per mi, el futbol és un joc on dos equips amb onze jugadors cadascú intenten ficar una pilota dintre de la portería que defensa l’equip contrari; futbol és el que passa al camp durant el temps reglamentat. Tot l’altre de que si representa aquesta o aquella cosa, que si els àrbitres ens fan o desfan, que si ens miren amb bons ulls o malament, etc… aixó, digueule com vulgueu, peró aixó, sent legìtim, no és futbol. Si haig d’identificarme amb algú, prefereixo al pagés del Segriá o al treballador de la fábrica del Vallés Occidental millor que a un club de futbol.
Peret, buscar l’opinió pròpia regirant en aquest bosc d’immediatesa és un bon passatemps per sentir-se millor, també en el futbol.
Jaume, salutacions! Ja ho veus noi, encara et queden fans!
Castellano al final tot plegat és futbol perqué l’esport, en el moment en qué es converteix en fenòmen de masses té tantes mutacions com persones hi estan relacionades. De tota manera, segurament tens raó en el fet que els bons models per sentir-nos identificats no deuen estar en el futbol sinó en la gent que és com nosaltres.
Gràcies per comentar i fins la propera!!
El que volia dir és que está tan mercantilitzat i desvirtuat, que ja no es discuteix si el joc ha sigut bo i entretingut o no; es parla de lesions, decisions arbitrals, soc millor massanenc perqué segueixo al F.C. La Massana i altres temes que es van associant al futbol i que el desvirtuen. Finalment, tot té a veure amb els diners. Parlo en general perqué, individualment, cadascú viu les coses de la seva vida com millor vol.
Hola a tots,
El barça juntament amb Guardiola ha fet historia, El seguent entrenador ho te complicat per igualar els numeros de Guardiola. Les raons son moltes: els tituls aconseguits en tan poc temps, elritme de tituls, el joc, i per mi una cosa important que ha de estar present en el mon del futbol: la part humana de guardiola, el seu respecte per els demes en una frase, Guardiola com ambaixador seria el balo d´or. i per ultim, com a cule estic content, gracias Guadiola, ya ets un simbol de com fer les coses. HUMILDAT.