La carrera d’un polític
Em sap greu perquè tinc amics que treballen d’això, però jo els ho prohibiria; prohibida la feina d’estrateg polític. Evidentment no ho dic seriosament, però tindria un bon grapat d’arguments a favor. Si la Nocilla no porta ni llet, ni cacau, ni avellanes, ni sucre, puc dur el tema a tribunals per considerar agredits els meus drets com a consumidor. Amb els polítics això és impossible. Un candidat pot dir el que vulgui i després fer el contrari i no passa res. O encara millor, pot no dir absolutament res i guanyar de pallissa perquè els estrategs saben on i com queixalar cada ovella del ramat per fer-la votar el que els convé. Exemples: Toni Martí fa un any o Rajoy fa uns mesos. Jugar al 0 a 0 per poder guanyar 5 a 0. Devem ser molt patètics i previsibles –la massa de votants, dic– perquè el gremi de consultors i assessors polítics no para de créixer. Són gent normal, com tothom, i es guanyen la vida venent-nos un candidat, el que els paga. Utilitat social per sota del zero, però s’han convertit en imprescindibles. Venen il·lusió, això sí, però si en dos dies ha mutat en decepció no te la tornen, venen un producte sense garantia. Avui un socialista, demà un fatxa, tant se val. El que més em fot és que hem arribat a riure’ls les gràcies perquè ens encisa aquesta sofisticació intel·lectual de gurus del poble. Aquest punt d’El ala oeste… A part, si les coses no surten bé, mai no tenen culpa de res.
Tenim dret a saber quines persones hi ha darrere dels polítics que hem votat. Per com està el pati fa més falta que mai. La carrera d’un polític hauria de ser la seva acció de Govern, no el nombre d’eleccions guanyades.
Aixó s’arreglaria amb una llei de transparència política i una altra de responsabilitat pels actes promesos i els realitzats.
Fins llavors a tot arreu estarem igual…
On dius “La carrera d’un polític hauria de ser la seva acció de Govern, no el nombre d’eleccions guanyades.” jo afegiria “La carrera d’un emprenedor hauria de ser la seva capacitat de crear llocs de treball, no el nombre diners guanyats.”
Hola als dos i gràcies per comentar.
Runner, no crec que molestés per res una llei com la que proposes però tot sovint aquestes lleis es fan perqué els ciutadans callem i esl que manen segueixin fent el que volen. Jo crec més en les persones, diga’m ingenu, que en segons quines lleis. Si canviem, que no és gens fàcil, determinades tendències les coses milloraran.
Delfí, el que dius té sentit, estic totalment d’acord.
Una abraçada als dos, ens trobem per aquí sempre que volgeu.
Estic d’acord amb el que dieu el Delfí i el Gabriel, però jo JA NO FARIA MÉS LLEIS, crec que ja n’hi ha prou d’arreglar les coses fent lleis …
No m’agraden els polítics, CAP!
Ja no crec amb la democràcia portada per polítics, potser hauríem de passar a la tecnocràcia durant un temps i deixar els partits polítics d’ideologies confoses, no interessen les ideologies per gestionar un país, JA NO!
Interessa que les persones tinguin coneixemnt del que tenen entre les mans i no hagin de buscar estratègies per seduir a ningú, només han de gestionar i organitzar el país per tal que tot estigui ben repartit i hi hagi justícia i pau.
Cal treballar amb credibilitat, aportant valor, experiència, imaginació i sobretot professionalitat. Aquests són els elements bàsics per aconseguir la confiança dels electors, però ho han de fer amb criteri, sense mentir, avaluant constantment els resultats i les conseqüències de les accions i campanyes que proposem. La feina del consultor, per qui el tingui, i per sobre de tot, se’l pagui de la seva butxaca???? entre d’altres, no ha de ser la de crear una falsa imatge o marca cridanera d’un polític, ni construir un relat gens versemblant. Les marques polítiques basen el seu èxit en la percepció dels ciutadans, com volen que els ciutadans recuperin la fe en la política si es dediquen a crear una marca basada en fum ? Un cop al poder les marques polítiques s’enfonsen a la primera de canvi, el que genera més desafecció.
Recordo haver llegit amb aquest mateix diari, una entrevista al que fou el assessor d’imatge del Cap de Govern, durant el seu període de Consol Mayor a Escaldes, m’excuso per no recordar el nom, el cognom es Fernandez, ara assessor del Conseller d’interior de la Generalitat de Catalunya Sr. Puig…
Doncs be, aquest assessor va dir: sabia de feia un anys que el Toni Marti seria cap de govern, sols calia fer creure, també, que tenia un projecte i un equip!!!!
Jo diria: menys màrqueting polític, i comencin a ser mes creïbles.
Gracies per les teves reflexions, i bon cap de setmana.
Hola Plató i Francesca i gràcies per comentar.
Plató jo sí crec, encara, en les persones, les ideologies i per extensió en els polítics. De fet si no hi creguès gens no faria articles així. El que els demano és que aprofitem aquest moment en qué les dificultats ens forcen perque és que es desfacin de molts tics que ja s’han incorporat i es donen com a bons, per exemple, que el màrqueting polític sigui més important que la política en si.
Francesca l’entrevista que esmentes la vaig fer jo al Ferran Fernàndez, de qui em considero amic.És un bon professional de lo seu el que aquí qüestiono és que la feina que ell fa amb professionalitat i gran intensitat serveixi per res. Francament crec que a la llarga fa més mal que bé. Això és culpa, evidentment, dels polítics de totes les tendències i també dels ciutadans que estem xupats de convèncer.
Una abraçada als dos!!