És a tu!
On ets? Hauries d’anar venint perquè fas falta. Ja sé que no et ve de gust, que no trobes gaire honor en l’empresa per a la qual se’t convoca, però és la que hi ha ara mateix. Mira’t. El sofà ja té la forma del teu cul. Has crescut, t’has tret una carrera, has morrejat molt, has fumat molts porros, has anat a molts concerts, has vist moltes sèries de televisió i has demostrat sempre que ha estat necessari que no ets un inepte. Però sempre fluixet de volum mirant de no sortir gaire de la fila, no fos cas que veiessin el que tu sempre has sabut. Que ets excepcional. Allà on d’altres només són capaços de mirar tu observes, allà on acaben els camins tu veus la possibilitat de fer un nou mapa. Ets brillant, sempre ho has estat. Agafa la guitarra i fes una cançó. Però si pot ser no em parlis del mar o d’aquella planta que creix bonica a la muntanya, t’estem esperant per una altra cosa. I ho has de fer tu, no miris enrere que t’estem parlant a tu. No necessitem llum al final del túnel, necessitem un túnel per començar a transitar-lo perquè estem aturats. Que no saps cantar? És igual, tria com vols que sigui la teva contribució i deixa d’una vegada de tenir vergonya per estar per sobre de la mitjana. No et demanem tant, només que siguis tu mateix.
No sé quan va passar però d’un temps cap aquí, el talent va decidir amagar el cap sota l’ala. Voluntàriament va triar viure a l’ombra, sense dolor. Hem de tornar a allò de voler ser algú a la vida per ser feliç i substituir l’actual no ser ningú per, almenys, no ser infeliç. O això, o seguim deixant que els mediocres manin a tot arreu.
Bones de nou Gabi,
El pitjor de tot es que la ignorància els fa atrevits (al mediocres em refereixo) i justament son aquest els que ens manen !!!
Tens raó el talent s’ha esfumat, però crec que el pitjor de tot es que ens estan tornant amb un societat grisa i sense il·lusions i això si que es trist… Ens manipulen i a vegades penso que ja ens va be i això encara fa més llàstima.
Avui de les millors… La premsa teniu d’ajudar a despertar les consciències, malgrat que el teu mitjà molts cops les enfronta i crea mal rotllo.
Gràcies Gabi
Una vegada mes, Gabi m’has emocionat i et puc assegurar que poques coses ho aconsegueixen.
Com en el títol del teu article.
A tu, Maestro !
Un mediocre = un vot / els altres tambe un vot…
Pregunta: que hi ha mes? … persones amb talent… o mediocres?
No estranya que mantinguin un perfil baix… s’els mengerien vius.
Andorra des de que la conec a fons SEMPRE ha tingut els Politics que es mereixia…
Si em parles a mi, et diré que estic molt fart de la classe política. Que hi han moltes coses a canviar (la majoria d’aquestes coses els hi perjudica a ells) i no estan per la feina de canviar-les (a cap dels programes he vist que vulguin canviar el model d’eleccions, per exemple), així que prefereixo estar a la ombra, ja que si els hi dono idees se les apropiaran. Manguis!!!
Hola als 4 i gràcies per comentar.
Made you look, no crec que el talent s’hagi esfumat potser diria que s’ha acomodat com tantes coses en aquesta época però per calcul genètic de probabilitats suposo que continua havent el mateix de tota la vida. I cal que qui en té molt, perqué tots no sóm iguals, faci un pas endavant. En el camp que sigui. Fins i tot penso que és un exercici de responsablitat. Sobre el Diari Made sovint ho dius en els comentaris, jo sempre contesto el mateix, segur que el Diari comet errors només faltaria, però no crec que els principals pecats del pais hi tinguin res a veure amb el Diari d’Andorra. Jo, de llarg, és el millor lloc que he treballat, una altra cosa és sí sempre estic d’acord en tot el que fem, que és clar que no, però és que l’endemà de fer segons quines coses no estic d’acord ni amb mi. Escriure és tenir problemes que diu un amic meu i jo, com a lector, desconfiaria més dels mitjans inocus que dels que aporten debat, com fa el Diari al nostre pais.
Gràcies per les teves paraules pet de llop, no sé molt bé que dir-te. Gràcies.
Léctor habitual, és veritat que l’ecosistema que s’ha creat no acaba de ser molt favorable a la supervivència del talent però, qué fem, seguim igual? Deixa’m fer de tant en tant un article que reclami l’opció de fer-ho millor!!
I Eva 16 años(l’únic dels 4 a qui conec personalment o milor dit que sé qui és), tothom que et conèix sap que el teu talent no ha estat mai a l’ombra. I per cert felicitats per la lliga que no t’ho havia dit.
De vegades no es fàcil sortir de la fila, sobretot si et fan creure que no vals per res. Estic venint, poc a poc que el camí no és està ple de forats, he de trobar l’equilibri.
Molt sovint la por al fracàs ens frena. Hem estat educats així: error=retret, vergonya, por… Eduquem als que pugen a perdre la por a equivocar-se i, deixem lloc a la iniciativa. Qui no arrisca res, no obtè res!
Fins ara havia fet algun que altre comentari en l’edició digital del DdA. Sembla que et quedes “agust” quan expreses la teva opinió sobre coses que consideres injustes i creus que alguna conciència es veurà “afectada” o algun cap pensarà que potser tens raó (que no vull dir que jo la tingui, es clar) i amb el teu comentari canviaràs alguna cosa. Penses que la protesta o la opinió són productives, que participar és necessari, que les tribunes són útils…
Renúncio. Dimiteixo. Veure notícies com les que cada dia es publiquen em fan creure que ja tot és inutil. Es continuen fent les mateixes “tonteries” i animalades dels “nous rics”, sovint sense cap sentit i sense cap finalitat, coneguda, concreta.
M’han demanat esforç i sacrifici (el fill del barber en un spot própi del Rei d’Espanya). M’han demanat que m’estrenyi el cinturó. Em demanen que cregui en el país de les fades i que alguna cosa es mou a Andorra… Ja tinc prou! Tal i com dius en el teu blog d’opinió, em retiro al meu sofà, a la vida gris, al deixar-se fer… Potser algun dia una notícia, una idea, un polític, em recordi que es pot avançar en coses útils, que encara és possible, que val la pena participar… Fins llavors… M’aparco. Senyors, senyores, … cautivo y desarmado, servidor ha caido derrotado.
Continuaré amb tu i riuré amb tu. Potser algun dia tu, que tens més veu que molts de nosaltres, aconsegueixis que algú pensi més enllà dels seus morros i alguna cosa comenci a canviar a Andorra. Que alguna cosa es mogui, si us plau, peró en una direcció diferent a la que ara ens volen fer creure. Anims Gabi. Com tothom algunes vegades pixes fora de lloc, peró sempre amb aquella orina àcida i corrosiva que fa que el rovell més “enquistat”es dilueixi i deixi veure el que hi havia originalment a sota de la bruticia. Sovint només hi ha més bruticia, peró de vegades es veu la lluentor d’un substat pristí i brillant. Quan pixes al lloc precís, gaire bé sempre, l’efecte és més evident. Cap aqui hem d’anar tots. Pixem-nos damunt de la bruticia fins que en el reflexe tornem a veure el sol lluir. Estic amb tu. Gràcies i continua pixant tant bé.
Enhorabona!!!…si!
… y en el ambiente de tibia pesadez de este aburrimiento medio satisfecho, de esta carencia de dolor tan de agradecer, se parecen los dos como hermanos gemelos, el monótono y adormilado dios de la mediocridad y el hombre mediocre algo encanecido que entona el salmo amortiguado.
Es algo hermoso esto de la autosatisfacción, la falta de preocupaciones, estos días llevaderos, a ras de tierra,…
talent? et refereixes a talent innat, creatiu, artístic ? perquè si et refereixes a talent per mentir, estafar, parasitar, especular i escombrar cap a casa… d’aquest en sobra i el problema es que ja ens a quedat clar que per manar i mantenir la butxaca plena aquests son els talents que es requereixen.. ja no cal una carrera ni es suficient tenir capacitats o ser un currant o tindre collons per aixecar una empresa o un estat… amb ser amiguet de, tenir un carnet de partit i saber llepar culs…cadireta calentona!.. i si mirem cap a la banda dels banquers…jajaja bé la veritat es que els meus talents son tan oposats als seus que ni soc capaç de definir-los…
Ara si, et diré que ni em quedaré callada, ni parada, ni asseguda i cridaré cada cop que faci falta i que els culpables som nosaltres per permetre sotmesos que aquestes aberracions continuïn passant…una i una altra vegada…
Una pregunteta:
Quantes manifestacions, aturades generals etc etc s’han fet per cridar als quatre vents que estem fins el capdamunt D’inútils asseguts a les seves Trones??…Potser que cap??
T’agraeixo profundament que siguis un d’ells però no n’hi ha prou Gabi…el dia que vegi Andorra al carrer …tornaré a creure… mentres tant… el meu mon i la meva activitat continua en marxa… jo demà no em sentiré una estúpida pensant que no vaig fer res!
Som-hi doncs!
Gabi, sempre donant en el clau!.. jo l llarg de la vida , m’he picat molt els dits, pro això mai m’ha fet tirar enrere, sóc fill dels finals dels cinquanta CATALÀ, era impossible dir.ho, pro mai envaïx amagar, ni quan corríem davant dels grisos… avui que això ja ha passat, em les taves paraules ja ho dius, veritablement el sofà es una eina molt còmoda per a massa gent, pro jo segueixo lluitant perquè els joves puguin veure que sense lluita, sense protesta, no en treus res i menys si et quedes acomodat a casa. Molt bon article, espero que de aquest en puguis fer mes!
Ole, ole
M’ha agradat molt l’article, i em recorda que en aquest petit país dels Pirineus és millor que passis desapercebut, perquè sinó t’acaben fent fora. (els mediocres o poc dotats, és clar!)
Ja poden dir que volen gent bona i vàlida, però el cert és que amb els anys que he passat aquí (25) sempre he vist que marxaven els bons (homes i dones, fins i tot essent del País).
Gràcies pel teu article Gabi. I una abraçada molt forta al bon periodisme i a la bona feina (la feina ben feta (NO) té límits!!??
En aquesta època en què el sistema s’ha mostrat clarament com incapaç de ser referència per a un mínim projecte de caràcter humanitzador els conflictes socials es produeixen com a conseqüència de l’aplicació d’aquelles mesures polítiques que el ciutadà votant ha aprovat i que a la llarga es mostren totalment contràries al mateix ciutadà en la seua qualitat de treballador i assalariat. Tot s’agreuja en uns moments en què ja no és possible reivindicar més part del pastís sinó la participació en un altre qualitativament distint.
És cert que resten minories i col·lectius que es revelen als moments que estem vivint, però les referències, ho valors, les propostes alliberadores i les seues organitzacions per a l’enquadrament, l’elevació del nivell cultural i de consciència, estan absents.
El talent fa fugida de la immensa trampa del sistema, una ciutadania que ja no troba en la política un centre per a cultivar-se, informar-se o realitzar-se sinó per a preparar la rutina electoral i poc més.
Felicitats per el article, i bon cap de setmana.
Ets un crack Gabi! M’encanta la manera que tens de comunicar! Un text emotiu i inspirador. Esperem que tots els culs d’Andorra es posin a ballar la samba!!
Felicitats!
Permíteme, Gabi, publicar una letra de una canción de Germán Coppini que está intrínsecamente ligada a lo que tú has escrito:
La gente continúa //
luchando en la vida, //
la gente se viste //
más por dentro. Envolvemos el alma en un traje a medida. //
La gente persiste //
en tener alegría. //
La gente asegura //
que mañana será finalmente su gran día. //
No perdemos la manía //
de tener esperanza. //
Que el dios de nuestra infancia nos venga a enseñar otro lugar más allá. //
No da para más, //
no da para más, //
que aparezca un alien divino y nos haga soñar. //
La podéis encontrar aquí:
http://www.goear.com/listen/738897b/alien-divino-german-coppini
Y añado una frase que TODOS deberíamos tener grabada a fuego en nuestra mente y en nuestro corazón y que un, antaño, buen amigo me dijo: “El valiente es valiente hasta que el cobarde quiere.”
Como Mohammed y lluna, a mí no me veréis remar a contracorriente. Prefiero dejarme llevar a donde el viento quiera porque seguro que al final acaba siendo un lugar mejor.
Saludos.
Seguro.
Joerrr! Mohamed Jordi, la teva pixada metafórica ha estat genial, comparable a les del Gabriel, sense esquitxos i plena de lluentor. Gabriel, que et fa pressuposar que el talent està dins de cossos valents? Mentre tingui la nevera plena, continuarà encarxofat al sofà. Que no ho fan els mediocres? No hi ten dret? Responsabilitat social? No em facis riure, qui ten talent, en general se’n aprofita per a si, a l’igual que el bon futbolilsta o el fill del milionari. Tu estàs invocant al talent altruista i suicida: si d’acord, tu i 4 més. Actualment no hi ha massa crítica suficient per a fer res. El problema és cultural: de la societat de la opulència i el curterminisme. Sense adonar-nos, ens hem autoanestessiat, i fins que la nevera no es buidi del tot i els budells jemeguin, no ens mourem. Però llavors potser ja serà tard, i no tindrem on anar. Els talentuosos tampoc.
Hola novament i gràcies a tots per aquest debat.
Eva, l’equilibri és la clau de tot plegat. Sort amb el camí i compte amb els forats.
Sandra estic d’acord en la por paralitzant a que les coses no vagin bé que sent bona part de la gent en comptes de pensar en la felicitat que pot representar només l’intent de construir.
Mohamed Jordi mai ningú m’havia parlat tant de les meves aptituds miccionadores!!! Tens tot el dret d’anar al sofà i també de sentir-te desencantat. Llegint el que et preguntes i com t’ho preguntes pronostico que no és una retirada definitiva.
Sant Eloi, gràcies i a qui ha publlicat la cita de Hesse gràcies tambe.
Lluna estàs en marxa, fantàstic. Quan parlo de talent, parlo de capacitats i de veritat i de no autocensurar-se. En general parlo d’això i cadascú n’ha de fer la seva particular interpretació com de fet esteu fent tots.
Carles enhorabona per no acomodar-te, no és fàcil.
Olga jo segueixo defensant que no és millor passar desapercebut, potser m’equivoco, gràcies per les teves paraules.
Francesca fas una lectura bastant política i reconec que l’article s’hi pot prestar però jo proposava més una inciativa individual de cadascú, de no renunciar a les capacitats pròpies per viure més còmode i tranquil refugiat entre la massa.
Gràcies Manel i Maribel pel que dieu!
AE3 bon vent pel teu viatge i gràcies per l’enllaç jo de Coppini sé més de l’etapa Golpes Bajos. Entenc el que dius i com ho dius amb la salvetat que crec que Lluna no ha dit això, Mohamed Jordi sí. Si el tema d’avui fos menor i no agités conciències suposo que no tindriem aquest ric debat al blog.L’article ja ha jugat el seu paper només per això.
I JD1, et conec, sé de la teva capacitat de crítica i també- a mi també em passa-que segons el diia que tenim i veient com van les coses podem afirmar que a la merda tot i que s’ho confitin. És comprensible però és que al final se t’acaben confitant a tu mateix.
Una abraçada a tots i gràcies pel debat.
No té molt a veure amb el tema d’avuí peró vull agrair el teu comentari a ” La Contra ” de dimecres: per defensar una persona que té difícil fer-ho per sí mateixa. P.D.: No conec ni tinc res a veure amb Loli Rubio.
Hola Gabi, jo crec que fas en clau però el problema no és que la gent no mogui el cul del sofà el problema és quan el mous els quatre de sempre a Andorra no et deixen que siguis millor que ells o que destaquis més i et posen un límit perquè no creixis o tinguis millors idees que ells i llavors quan tu lluites i lluites i lluites t’adones que les teves idees estan més ben vistes o tenen més oportunitats en un altre país, llavors encara estimis aquest país més que res en la vida et has d’anar per poder ser tu mateix.
Des Zamora amb estima.
Sergi: que t’ho pasis bé a la ” Fira de l’all “.