Gabriel Fernandez

Ja ha fet tard. Una llàstima però la seva governància durant aquest any deixa molt que dessitjar. Si m’ho permet’s trobo el teu article, Gabriel, poc encertat i fet desde les emocions i no desde la raó. Si, el Sr. Martí te un toc de carisma, però en i amb els seus actes és quan es perd. Si ha estat o no un bon cònsol correspondrà a la ciutadania d’escaldes dir-ho, potser en els seus últims moments hi han hagut situacions extranyes com per exemple el tema de l’Illa i el que ha pogut suposat pels petits comerciants de la zona. Però la diversitat de situacions polèmiques com els sous, les formes d’ obertura econòmica, i fins i tot ara el tema del heliport, a més de la seva preocupació per la gent del seu partit que es pot detectar amb la poca assistència de gent a diverses reunions parroquials, no demostren plenament que sigui un veritable home d’Estat. Tot i així els de l’oposició no és que hagin brillat pel seu talent ni conciliador ni creatiu. Una pena tots plegats.

Demanes ‘Massa ràpid’ si et permeto criticar l’article, no és que t’ho permeti, és que t’ho demano sempre que creguis que ho has de fer. D’això va el tema de l’Internet.

I sobre el que dius, jo hi vaig intentar posar anàlisi i no només emocions en el text però és innegable que té un punt emocional. Si Toni Martí vol que el seu discurs en aquesta etapa de sacrificis tingui la màxima credibilitat ens l’hem de poder creure i el seu curriculum polític- extremadament tàctic i habilidós-no ho posa fàcil. Per cert, jo sí crec que Toni Martí va ser un cònsol excel.lent tot i que tota gestió sempre pot estar sotmesa a crítiques.

Una abraçada, ens trobem per aquí sempre que vulguis.

Les titelles no canvien d’opinió perquè no en tenen. Canvien la forma de moure’s perquè canvien de titellaire o perquè el titellaire canvia la tonada músical pel seu interès. Mai s’ha distingit per governar per a una majoria, sinó per a “les famílies”.
Mireu la alineació de façana de dos edifics contiguus darrera la Toyota a la marge esquerra del Valira. Recordeu al carrer de la Unió, edifici de la botiga Calzedonia, amb les botigues obertes i l’edific sense teulada ni tancaments. Pressupostos d’obra inflats, obra executada amb menys equipament i treu pit dels fals estalvi (Prat del Roure, Av. Carlemany). Posar la deixalleria mini en una zona urbana (Av. del Fener). Posar jardineres a la vorera davant dels pasos de vianants (Av. Carlemany), posar arbre davant un semàfor (Andbank d’Av. Carlemany), posar zona blava a tocar de les interseccions de carrer i fer rotondes impossibles d’agafar pels busos… al costat d’un parkings de busos i amb carrers de dos sentits (Clot d’Emprivat). Si parlem del Falguero, de les permisivitats durant i després la contrucció d’Illa Carlemany, de les expropiacions dels Vilars i de l’edifici TUC, no acabarem mai. I sort que tenia formació d’arquitecte. A nivell particular, el poliesportiu de l’Aldosa i un edifici penjat als Vilars no deixen dubtes sobre la seva qualificació professional.
Com cap de govern fa lo mateix, bla, bla, bla i sumissió als titellaires, que per cert ni tan sols viuen a Andorra.

No vull ni defensar ni criticar al cap de govern. El que és cert, sota el meu punt de vista, és que la inèrcia que ha portat i que porta Andorra en el seu govern és molt i molt difícil de canviar i ha calgut una crisi com la d’ara perquè sembli que les coses es poden començar a moure !!

La situació econòmica amb la que es troba l’actual equip de govern és totalment desmesurada. També és cert, que aquesta situació ve de governs anteriors del mateix color que no van tenir ni la visió ni el valor de canviar-la.

Jo hi confio, en aquest actual equip de govern, i espero que tinguin la valentia de trencar força “tabús” que fins ara han estat intocables i que afecta a les grans “fortunes” del pais i a “drets històrics parroquials”: Impost sobre patrimoni, Impost sobre Bens i Immobles, +retallades sanitàries, Mancomunació de serveis parroquials duplicats, etc…. Altrament, veig molt difícil que ens puguem sortir !!

M’ha agradat molt la metàfora, me l’apunto. Comparteixo plenament la teva anàlisi i una de les coses que més em molesta és que (ideologies a banda) els tacticistes (TM) s’imposin a les persones d’Estat (Òscar Ribas)… A Escaldes, però, trobo que TM va fer el mateix: treballar-se una imatge amb comunicació (FF) i populisme, treballant sempre per un objectiu (propi) major… Pura tàctica.

Que Martí no faci tàctica seria pràcticament com demanar-li que torni a nèixer. No li recrimino, encara que ho sembli.
Però ara sembla que amb la recepta de sempre no ens en sortirem, les coses no van gens bé, i si ell ha de ser el líder que guii la recuperació, ha de convence’ns que no estem davant d’un nou moviment tàctic sinó davant mesures importants, les que triin els que tenen la confiança del poble. Fins ara, hi ha ministres molt més desgastats que el mateix cap del Govern per les reformes anunciades.
I insisteixo, tot i que podriem enumerar errors-sens dubte-penso que la gestió a Escaldes va ser bona tirant a molt bona. I que sempe va estar pendent d’apuntalar la seva figura també és un fet, però és que sortosament les dues coses són compatibles.

Passamonte, Carlitus i Yvan, gràcies per comentar!!

Doncs, penso que el senyor Martí és el que col.loquialment es diu un chaquetero i amb un do innat de l’oportunisme impressionant, a Escaldes ho va fer bé però no olvidem qué es va trobar amb el regalet enormeeeee del Prat del roure només entrar, regalat que li va deixar ben cuinat la seva antecessora. També va preparar el terreny a la reraguarda de manera molt tàctica per fer fora l’anterior govern, em recorda al Florentino Perez rient i alegrant-se del 2-6 del Madrid- Barçá de fa una anyets, per tornar al club com el messies!!Desprès els seus companys de ruta son tan diferents ara mateix com ja es preveia fa un any, la maionesa no acaba ni acabarà de cuatllar!

Com estranger que soc, no tinc res a dir de Toni Martí, peró, amb aixó de la flexibilització del ” mercat ” laboral, penso que els treballadors haurem de practicar contorsionisme o/i comprar vaselina.

Mario coincidim en qué Martí té el dó de l’oportunitat, almenys l’ha tingut fins ara en la seva carrera. Però ara s’ha ficat en un bon embolic per com estan les coses i l’article d’aquesta setmana, que m’imagino que haurà llegit, és una manera, la meva, de dir-li que si ens hem de creure les coses que està dient, aquest cop ha de dir-les de debó i no comptant vots, no hi ha cap altre remei.

I Castellano, em sembla que no és el primer cop que menciones que ets estranger i penalitzes les teves opinions per aquest fet. A mi, més indiferent el passaport que tinguis el que m’interessa és l’argument. I en el cas de la fexibilitat laboral, quan t’ho expliquen teóricament podria ser que la seva aplicació tingués efectes dinamitzadors a mig termini. El que és un fet és que aquí a la vora, Espanya, la fexibilitat laboral ha generat molts més aturats a curt termini.

Gràcies als dos per comentar!

Estimat Gabriel: Escriure aquest comentari en castellá per poder expressar bé tot el que vull dir. Cuando escribo un comentario en catalán, para mí supone un esfuerzo muy grande porque es un idioma que no domino en absoluto, con el diccionario entre las rodillas, consultándolo casi en cada palabra para cometer el menor número de errores posible; intento esquematizar y abreviar estos comentarios con esa misma finalidad. Cuando digo que soy extranjero no es para penalizar la opinión ni para distinguirme, sino para dar a entender que no conozco a la persona que ocupa el cargo de Cap de Govern, ni sus relaciones o servidumbres familiares, sociales o políticas; también, que no pretendo hacer crítica de la política andorrana, que no me corresponde por ley,sino darle una dimensión más general. Para mí, la flexibilización del ” mercado ” laboral, es un eufemismo perjudicial para los trabajadores en sí misma independientemente de sus resultados a corto, medio o largo plazo, además de una demostración de falta de ideas de quienes tienen que tomar decisiones que afectan a todos: es lo más fácil, intentar resolver un problema a costa de los más débiles, de quienes no se pueden defender en igualdad de condiciones. Un ejemplo: Hoy sale en el Diari la noticia de que el Cap de Govern quiere hacer cambios drásticos en la CASS para garantizar las jubilaciones; la solución: recortar prestaciones ( derechos ). Mi opinión: para garantizar las jubilaciones tendrían que haber controlado a los gestores de la CASS desde su inicio, los gastos, las inversiones, los sueldos, lo que hacen los empresarios y los trabajadores, los médicos… Todavía, un día de éstos, ha salido la noticia de que la CASS contratará un estudio de no sé qué: dinero tirado. Hoy día, todas las soluciones que se les ocurren a los gestores consisten en hacer recortes a quienes no tienen posibilidad de defenderse y no en llevar a cabo una gestión mínimamente eficaz de los recursos públicos, teniendo en cuenta que en el camino de la aplicación de estas soluciones, los mismos que las aplican se aseguran sus buenos ingresos con la adjudicación de los estudios, auditorías, consultas, obras, préstamos, cenas de trabajo, etc a empresas o personas íntimamente ligadas a ellos mismos. No damos puntada sin hilo. Perdona por el rollo.