Tercera Frontera

La policia britànica està investigant a fons l’entorn del jove nigerià que el dia de Nadal va intentar volar un avió de la companyia Northwest quan arribava a Detroit procedent d’Amsterdam. Des de l’11-S del 2001 el terrorisme, i sobretot el de caràcter islàmic, ha estat motiu de preocupació per part de les autoritats de molts països i centre de debat popular.

Correm el perill d’estigmatitzar persones per les seves creences religioses, però no podem deixar passar per alt que hi ha algun tipus de fe que mata. Hi ha fes que ja mataven a l’Edat Mitjana i, amb el pas del temps, han acabat diluïnt el seu efecte letal. D’altres ho estan fent ara. No es tracta d’estigmatitzar religions però sí que hem de ser realistes, ens hi va la vida.

En alguna ocasió m’he trobat enmig de debats sobre les raons que aboquen a alguns joves a immolar-se dalt d’un avió. Hi ha qui pensa que la clau d’aquest atreviment, que condueix a la pròpia mort, es deu a l’estat d’opressió en què es troben determinats països, les dures condicions de vida. És a dir, com si fos la desesperació material i existencial la que conduís a tots aquests joves a prestar-se com a bombes humanes.

Probablement en algun cas sigui aquesta la raó, però en d’altres no sembla que sigui suficient per trobar una explicació. Sinó, fixem-nos en el cas del noi nigerià que ha estat detingut per aquest intent d’atemptat. De 23 anys, Umar Farouk Abdulmutallab és fill d’un banquer nigerià i a Londres vivia en un dels barris més exclusius de la ciutat, en un pis valorat en el mercat en uns 2,77 milions d’euros.

És poc probable que en aquest cas doncs sigui la desesperació el que ha esperonat a aquest jove suïcida, sinó més aviat algún tipus de fanatisme, una funesta radicalitat religiosa. Però bé, sempre hi ha qui hi veurà en aquest terrorisme una batalla ideològica d’unes nacions que lluiten contra la intenció de domini mundial d’un suposat imperialisme capitalista representat pels Estats Units d’Amèrica. I llavors des d’Europa hi haurà qui aplaudirà aquests atacs, se sentirà satisfet i justificarà els atemptats. No sé si l’antiamericanisme podria qualificar-se també com una fe però el que és ben segur és que, en certa manera, també mata.