Tercera Frontera

El desconcert ha tornat al món de l’art després de la informació sobre el rècord assolit a Sotheby’s per una escultura de Giacometti. De  nou salta als mitjans barrejat amb qüestions monetàries i, novament, amb xifres desorbitades i compradors ocults. El misteri plana sobre aquest àmbit, quan en la majoria d’0casions és un terreny obert i diàfan. El que passa, és que no surt tant als mitjans.

Perquè aquesta és només una faceta de les més espectaculars dins d’aquest univers i els mitjans són, cada dia més, un microones de l’actualitat, on les notícies més que coure’s han d’explotar com crispetes. Ja se sap, els periodistes estem  condemnats a fer que les coses del món semblin més especteculars quan no ho són, encara que també pot passar el contrari, que ens veiem en la tessitura de fer passar per poc espectacular el que és tot un espectacle, tant com per a llogar-hi cadires.

Hi ha molts assumptes de l’actualitat que es tradueixen a les planes dels mitjans amb una cobertura desmesurada, mentre d’altres passen i ningú hi para compte. És molt més fàcil aturar-se davant d’allò que és vistós que no pas d’allò que ens obliga a pensar amb les conseqüències d’un fet. En l’art passa també quelcom de similar, no tota gran informació és finalment substancial. I s’ha de tenir en compte que els diaris cada cop expulsen més la informació que no s’acaba d’entendre i que requereix algún element de reflexió  per promoure intensivament l’espectacle de les explosives crispetes.

Algún dia ens empatxarem.