‘Callejeros’ a Andorra
Són tots els que estan però no estan tots els que hi són. Més o menys així podríem reformular aquesta dita per resumir la sensació que ens deixa el programa Callejeros, del canal espanyol Cuatro, que aquest divendres, dia de Nadal, va estar dedicat especialment a Andorra, després d’un reportatge sobre Lapònia i el pare Noel.
Sí, realment, l’Andorra que ens va mostrar Callejeros és una part de l’Andorra que coneixem, del país per on transitem cada dia, i on el consum és part fonamental de l’entorn. Primer perquè aquí hi ha un alt nivell de consum i després perquè els que ens visiten venen, fonamentalment, a consumir béns i serveis. També hi ha qui viu en cases molt grans i amb totes les comoditats que ens poguem imaginar, més aquelles que fins i tot desconeixem.
Però bé, en aquesta Andorra també hi ha qui habita llars de 30 metres quadrats i que usa el clípol, que viu una existència mileurista i que passa els dies gaudint d’aquelles petites coses. No tots fem pito pito per per pujar a un dels dos, tres, quatre o fins a cinc cotxes guardats en l’immens garatge de casa, com explicava un senyor entrevistat pel programa en un concessionari del país.
Però entre les carències sonades del programa podem destacar la inexistència d’una explicació més detallada i completa sobre la composició demogràfica de la societat andorrana. Certament es va comentar que dels 80.000 habitants només uns 30.000 són andorrans, però no es va especificar en cap moment quines altres nacionalitats habiten el Principat ni en quina proporció. Per tant, l’Andorra diversa és obviada.
Cap espectador de Callejeros que no conegui el país sabrà que a Andorra hi viuen prop de 15.000 portuguesos i que aquesta és una de les comunitats que més ha crescut en els últims anys. Com que el programa es va enregistrar en bona part a les pistes, sí que en el reportatge hi ha presència destacada de pisters argentins fent auto stop, de temporers valencians al Pas de la Casa celebrant rondes continuades de chupitos… però la resta de comunitats són directament inexistents.
No es va aprofitar el programa per explicar, ni que fos rudimentàriament, la història d’aquest país. Enlloc de recórrer a un historiador local, Callejeros es va conformar amb la versió reader digest que li va donar la relacions públiques d’una empresa del món de l’esquí, que es va limitar a dir que Andorra és el fruit d’uns pactes de pau històrics a canvi del seu caràcter neutral. I fins aquí hem arribat.
La diversitat sociològica, però, va ser una de les llacunes més importants del programa. Potser si la reportera de Callejeros hagués fet una visita al servei d’immigració s’hagués endut una idea més completa d’Andorra. Hagués conegut el nostre servei d’ocupació i s’hauria desmuntat la versió, recollida pel programa, en el sentit que a Andorra “el fenòmen de l’atur no hi té lloc”. Però bé, al cap i a la fi es tractava d’un programa per al dia de Nadal i, en aquest sentit, el tour per l’Andorra més amable és perfectament comprensible.
Ara ens toca imaginar que potser un equip de Callejeros tornarà aviat al Principat per acabar de completar la feina i oferir un retrat del país no tant parcial com el d’anit.
