La política com a vocació
Aquest hivern farà 90 anys que Max Weber pronuncià, pocs mesos abans de morir, a la Universitat de Munic, la seva famosa conferència Política com a vocació. Davant d’un públic jove exposà les situacions que condicionen el polític i les característiques que ha de tenir una persona perquè se la consideri un “polític de vocació”. Cap al final Weber plantejà obertament la pregunta sobre quin tipus de moral ha d’assumir un polític i, en donar-hi resposta, realitzà la celebèrrima distinció entre una ètica de la convicció o de la intenció i una ètica de la responsabilitat. La primera prescriu o prohibeix certes accions com a bones o dolentes en si, sense tenir en compte cap condició ni cap conseqüència. La segona considera les conseqüències previsibles de les pròpies decisions. Aquesta és la que ha d’assumir el polític, segons Weber, ja que aquest ha de ser responsable sempre de les conseqüències que provenen de les seves decisions davant el poble que l’ha elegit. Però Weber desaconsella a la vegada el polític que solament es mou per la responsabilitat, sense tenir cap convicció, ja que –diu– amb el temps es transforma en un pur calculador, en un pragmàtic immoral que ja no serveix a la causa per a la qual va ser elegit. En el fons el polític és votat per conduir el poble a bon port i només aquesta causa dóna sentit a la seva activitat. En conseqüència, l’actitud moral del polític no pot inclinar-se ni per la pura convicció intolerant ni pel pur pragmatisme del “tot serveix”. Els dos extrems són immorals. En l’ètica política és ja avui dia un lloc comú afirmar que l’actitud que ha de tenir tot polític és la “responsabilitat convençuda”, com diu la catedràtica d’ètica Adela Cortina. Davant el lamentable, trist i desolador espectacle de la corrupció i perversió de la política, si el sistema democràtic no és capaç de regenerar-se, podrien tornar a ser profètiques les últimes paraules de la conferència de Weber quan deia als estudiants que “no tenim davant de nosaltres el despertar de l’estiu, sinó una nit polar d’una duresa i d’una foscor gelades… Mai s’aconsegueix res de possible si no s’intenta l’impossible una vegada i una altra… Solament aquest té vocació per a la política”.
