Joan Massa

Plou, una declaració d’intencions. L’aigua cau als vidres i a fora la natura es transforma. Els colors dels bedolls, aurons, faigs i rebolls varien abans d’esbor­rar-se. Al Pallars la tardor mai fou una estació, ans un estat d’ànim i la contemplació, l’experiència estètica, el badar fascinat pels grocs, vermells, arams i daurats del barranc de Glorieta em lliguen espiritualment al paisatge. És una relació enigmàtica, profunda, on la realitat s’amplia, se supera a si mateixa i, seduït, m’allibera. La malenconia, sí. La psiquiatria en diu trastorn afectiu estacional. Potser sí. Ja Hipòcrates i Galè parlaren d’aquest humor, lligat a la tristesa, i Aristòtil hi veia predisposició per la filosofia, per la seva unió amb la nostàlgia, el record, el desassossec produït pel pas del temps. Pas del temps que no pots alterar en la percepció del paisatge. I a cada paisatge, una sensibilitat molt fina, una inquietud existencial. A cada paisatge, una vida.
Deu ser també aquesta pluja i la tardor que em duu al pessimisme en la nova Europa que ahir estrenàrem oficialment amb el Tractat de Lisboa, una reformeta en llenguatge andorrà. L’historiador Heròdot l’encertà paradoxalment fa quasi 2.500 anys en afirmar que “Europa és on es pon el sol i Àsia, on neix”. Sí. Se’ns pon el sol. Quan Kissinger –i ara Obama– torni a trucar per telèfon a Europa, qui l’agafarà? Ens tornem irrellevants, perdem empenta, perduts en un laberint de reunions i acords mínims molt lluny del camí cap a un nou ordre mundial. Ni tenim telèfon ni som al mapa. Sí, un gran balneari, una gran ONG, però el sol neix a la Xina, a l’Índia, amb telèfon i agenda globals. És aquest l’autèntic Govern d’Europa, fill de quotes de partit, quotes de sexe i quotes d’Estats? Defensarà els interessos comunitaris o els nacionals? Com superarà les sensibilitats i els interessos? El projecte de l’Europa dels ciutadans no tornarà ara per ara. Sí que ho farà la desafecció, el desdeny i l’abstenció. Ai, la tardor, aquest estat anímic trist! Els problemes polítics, socials i econòmics, ras i curt, el problema espiritual i ètic d’Europa no trobarà solució en aquesta Europa dels mercaders ni en els projectes d’un new age d’importació californiana. Ai, aquest paisatge!