Abaixar la temperatura
Vivim dies on abaixar la temperatura és un desig molt comú i un anhel compartit, aquí per veure si neva, i a Copenhaguen per regular el canvi climàtic. Fins i tot a Oslo ho premien amb el Nobel de la Pau. Obama, tot i les dues guerres a l’esquena, intenta abaixar el termòstat de Bush i aquesta és l’explicació per rebre ara un premi tan incòmode i tan prematur. Té raó Kissinger quan diu que Obama és com un jugador d’escacs que ha començat simultàniament sis partides i, ara per ara, no n’ha acabat cap. Però, les obertures i els primers moviments són bons. És paradoxal el Nobel de la Pau, sí, però s’ha premiat qui vol disminuir, moderar i emmarcar la temperatura bèl·lica del món amb diplomàcia multilateral, respecte a la legalitat internacional, prohibició de la tortura, reducció d’armes nuclears i tornar al concepte de guerra justa, pensament desconegut en el món clàssic que no es posarà en circulació fins a Agustí d’Hipona, Tomàs d’Aquino i l’escola de Salamanca. A Obama li arriba per Reinhold Niebuhr, el seu teòleg i filòsof favorit, principal representant teòric del realisme polític americà. Guerra justa, no guerra preventiva.
A Copenhaguen també es vol abaixar la temperatura. Un grau i mig en el canvi climàtic. Estem en la setmana decisiva, quan arriben els més alts mandataris per prendre demà passat una decisió definitiva. Andorra també hi és. Solució final salomònica? Pròrroga del protocol de Kyoto fins al 2020, sense els EUA i, a la vegada, convenció paral·lela en el marc de l’ONU amb els EUA? Potser aquesta és també la millor solució per a Andorra. O bé, pel contrari, podrà la UE fer confluir aquestes dues vies en un tractat legalment vinculant? La solució divendres a la nit, ja que, com en totes les cimeres, res està acordat fins que tot està acordat.
Si no s’hagués d’enfadar l’amic Ignasi de Planell faria ara una excepció i demanaria un ambient més càlid aquests propers dies: visitar a Barcelona els galets gegants, símbol de la sopa familiar de Nadal, llegir la nadala de Joan Salvat-Papasseit, sí, aquella que comença “Sento el fred de la nit i la simbomba fosca…”, i escoltar Bob Dylan –dic bé: Bob Dylan– en el seu recent i llampant Christmas in the Heart. Bon Nadal!
