Els nostres ambaixadors
Quan la setmana passada, invitat a l’acte, Òscar Ribas, Narcís Casal, Julià Vila, Manuel Pujadas i Lluís Viu juraren el càrrec com a nous ambaixadors d’Andorra, el pensament m’obrí un link i la memòria em dugué trenta anys enrere. Se’m féu present Karl Zemanek una tarda també de pluja al Palau episcopal. Zemanek era en aquells moments director de l’Institut de Dret Internacional de la Universitat de Viena. El Consell General li havia encomanat un estudi sobre l’estatut internacional d’Andorra i volia informació de primera mà sobre la posició del Copríncep en la qüestionada i disputada representació internacional del Principat. Ja uns anys abans Ramon Viñas havia publicat a la Revista Jurídica de Catalunya un article sobre la presència d’Andorra en el món internacional amb el mateix objecte: esbrinar qui té el poder de firmar i ratificar acords internacionals, qui pot representar internacionalment el Principat i qui exerceix la protecció internacional dels andorrans i dels seus interessos a l’estranger. Sí, que clar és tot avui dia! Zemanek, en el fons, ens encoratjà en la legitimitat de la reforma de les institucions, reforma que tenia dos grans models: manteniment de l’statu quo amb modificacions més o menys profundes, o canvi fonamental d’aquest statu quo. Com tothom sap, després d’uns anys de digestió lenta, Andorra optà per aquest segon model, amb la Constitució del 1993.
És així. Assistir a la presa de possessió, sobretot amb la presència d’Òscar Ribas, em retrotragué a temps passats, a mil converses mantingudes amb idèntics objectius. Abandonat el retrovisor, homenatjat Zemanek i tots els ambaixadors d’Andorra fins ara, tornant al menú principal, veia l’Òscar allí dret, circumspecte, discret, seriós i protagonista i actor –després dels anys– del seu propi pensament. Amb els altres ambaixadors representarà Andorra, en protegirà els seus interessos, observarà, informarà, negociarà i fomentarà les relacions amistoses. Són aquestes les funcions de la missió diplomàtica dels nostres ambaixadors. Des de molt abans de la Constitució –Andorra ja hi era– és aquesta també una herència compartida, segons afortunada expressió de Ferran Goya. Visqueu molts anys per al bé d’Andorra!
