La moral i la memòria
A Xile acaben avui els tres dies de dol pels morts del terratrèmol. Demà tindrà lloc un canvi de govern històric. Michelle Bachelet, amb una gran acceptació popular, traspassarà el poder a l’empresari Sebastián Piñera. No és correcte afirmar que es passa del govern del terratrèmol al govern de la reconstrucció. Al contrari, hauran de treballar junts, govern entrant i sortint, per fer front a la gestió d’aquesta gran tragèdia i evitar la desesperança dels ciutadans.
Un diari deia encertadament aquest cap de setmana que Xile ha sofert quatre sismes: el terratrèmol, el tsunami, els saquejos als supermercats i la psicosi. La terra no va avisar del primer. Les forces armades no avisaren del segon. El poder públic no va poder prevenir ni impedir els altres dos.
Què passa, què ens passa per actuar així després d’una catàstrofe? Simultàniament es donen el millor i el pitjor de l’home. Uns es juguen la vida per salvar els ferits i atrapats sota la runa. Altres, uns metres més enllà, saquegen els comerços davant les càmeres de televisió de tot el món. Junts, la solidaritat i la rapinya. Per què aquestes imatges ens deixen meravellats, atònits o estupefactes? En tota la història del pensament, en la reflexió sobre el saber que orienta l’acció humana –el saber pràctic–, d’Aristòtil i Kant a Apel i Habermas, s’ha donat la mateixa resposta: hem topat amb el conflicte, amb la gran col·lisió que consisteix a adonar-se que quasi mai coincideixen el ser i el deure, “l’allò que hi ha”, amb “l’allò que hi hauria d’haver”. Existeix la moral precisament perquè vivim en aquest constant antagonisme, que no ve imposat per la reflexió ètica, sinó que la reflexió ètica intenta respondre a aquest conflicte inherent a la nostra praxi social, a la “necessitat d’ajustar-nos”, de iustum facere, de justificar els nostres actes, sense la qual la nostra conducta perdria el seu sentit i raó de ser.
Per què a Xile no actuà immediatament l’exèrcit? Ho impedí el gran pes de les raons simbòliques. Bachelet, víctima de la dictadura i abanderada dels drets humans, dubtà en el moment clau i fou lenta a fer entrar immediatament en acció els militars. Les forces armades són encara la memòria de la dictadura.
