Un amor platònic
Diumenge passat El País entregà el primer volum d’una petita col·lecció que, amb el títol de Grandes Obras del Pensamiento, vol oferir als seus lectors que “hay libros que cuentan la historia, otros la cambian”. Aquest primer llibre de quasi 600 pàgines és un recull de set diàlegs de Plató de perpètua vigència. Carlos García Gual assenyala com la vida de Plató va quedar marcada per la seva trobada amb Sòcrates i la seva escandalosa mort, que va decidir tota la seva obra: com contribuir a la construcció d’una ciutat justa i feliç, diferent d’aquella arbitrària Atenes que va cometre l’error de donar mort a Sòcrates. De La República, un projecte utòpic, a l’últim i extens Les Lleis, reflexió sobre l’Estat com a autèntica administració, no per al bé d’una classe determinada de ciutadans, sinó per fer possible la justícia. És la consciència política dels grecs: no es pot viure rectament fora de la polis, puix l’Estat possibilita i promou la vida digna de l’home i del seu benestar general.
Després de 2.300 anys ha plogut molt, però som aquí encara, veient com la democràcia, que ha avançat establint límits al poder dels governs amb la finalitat de garantir els drets dels ciutadans, necessita avui dia precisament del poder polític dels governs com a única defensa dels ciutadans contra la dominació dels nous propietaris del diner, de la tecnologia i de la informació. Primacia de l’Estat sobre el mercat i de la política sobre l’economia. No ens salvarà els bufecs del toro de bronze de Wall Street, sinó la política i la llei. Podem criticar l’Estat en la seva funció productiva, però no en la seva funció reguladora. Aquest és el desafiament actual: com i què fer perquè la globalització no ens porti a la barbarie. Ha de ser més potent Obama que Goldman Sachs. Hem de posar límits als préstecs abusius i depredadors i, com diu Paul Krugman, als còctels de permutes de risc de crèdit que permeten als inversors adquirir grans riscos amb actius que no són seus. No es poden rebre sous esplèndids per enganyar i explotar consumidors i inversors. Un amor platònic: el poder econòmic no pot impedir que els estats facin justícia, tornin al seu paper fonamental de regular l’interès general.
