La societat del coneixement (I)
A vegades la ciutat de la Seu conté espais i moments polisèmics, que donen resposta a qüestions que creus que s’han plantejat en altres àmbits. Un espai icònic per excel·lència és la catedral de Santa Maria i fa 15 dies hi tingué lloc una magnífica conferència de Daniel Innerarity –“la primera vez que hablo en una catedral”–, catedràtic de filosofia política i social de la Universitat del País Basc i director de l’Institut de Governança Democràtica. Es també catedràtic de la Universitat de Saragossa. Ens parlà de l’educació en la societat del coneixement. Una reflexió brillant, amb una pluja i esclat d’idees. Un llampec de lucidesa sobre la societat del coneixement, on ha canviat ja el model de saber que teníem fins ara. Vaig apuntar aquestes espurnes:
1) Ja no es valora el saber acumulatiu i preceptiu, sinó el saber que s’origina en la creació del coneixement, que és reflexiu i crític. No busquem ja el saber de les persones, sinó el saber dels processos, puix no és suficient ja ser intel·ligent com a persona, sinó ser-ho com a societat. Un molt bon exemple: el Barça i el Madrid. De què serveix fitxar figures galàctiques si l’equip no funciona?
2) La característica que millor descriu la societat del coneixement és que en realitat és la societat del desconeixement. La ignorància té un paper fonamental. Mai tenim tota la informació i, per tant, quina quantitat i capacitat d’ignorància som capaços de tenir per funcionar. En la nostra societat actual podem afirmar, afinant cada dia més, que “se saben cosas, pero nosotros no las sabemos”, p. e. el descobriment (¿?) de la cèl·lula artificial per Venter. Vivim confiant en el coneixement dels altres. Hem, per tant, de gestionar cada dia aquest desconeixement. Hem d’actuar encara que no tinguem tota la informació. Més que ignorància –que també–, patim per l’excés d’informació, que ens produeix confusió. Necessitem constantment filtres per poder viure.
3) Vivim en una societat més intel·ligent que nosaltres com a individus. Envoltats de màquines i experts en els quals hem de confiar en mil processos diaris que no controlem, p. e. avui dia ningú entén com funciona ja un cotxe, l’ordinador o els productes financers en un mercat secundari.
