Joan Massa

Avui fa una setmana era festa a la Seu d’Urgell. Celebràrem Sant Ot, patró de la ciutat. En aquest 7 de juliol festiu vaig commemorar també els 150 anys del naixement del gran músic i director Gustav Mahler (1860-1911). L’aniversari aquí ha passat desapercebut. Mahler fou una figura crucial –mai millor dit– on s’encreuen diferents camins, cantor d’una decadència i de la fi d’un món, d’una tradició simfònica, amb música jueva i popular, també de poesia alemanya, d’estranya i profunda atracció pel seu romanticisme tardà i alhora gran precursor de la música contemporània en les seves simfonies de grans dimensions. De temps en temps m’hi retrobo i m’hi identifico. Aquest n’és un. Els que tenim una certa edat –jo ja en tinc dues– devem molt també a la pel·lícula Muerte en Venecia on Luchino Visconti, al final del franquisme, ens feia l’ullet sobre el drama interior del protagonista/escriptor –en part autobiogràfic– de l’excel·lent novel·la de Thomas Mann, convertit en el cine en un protagonista/músic –en part autobiogràfic– de Gustav Mahler, en un íntim relat de complex simbolisme i de diverses lectures possibles, en una ciutat com Venècia, metàfora romàntica i alhora decadent. Visconti i la música com a expressió excepcional de la solitud. Tinc ara de fons la cinquena simfonia. Ha passat ja la lamentació fúnebre, plena de matisos i sonoritats, amb un llunyà pressentiment de resur­­recció i de cop apareix el famós adagietto, moviment lent i tranquil, preludi del final feliç, com a profunda i llarga meditació d’aquell vers “m’he retirat del món…” del poeta Rückert, al qual la música fa al·lusió. L’Any Mahler tot just comença. Acabarà l’any que ve amb el centenari de la seva mort. Morí jove, als 51 anys. “La tradició és la transmissió del foc i no l’estima per les cendres”, deixà escrit. Si us perdeu aquest estiu pels racons d’Europa central tindreu ocasió a Bohemia, a Caríntia, a la República Txeca, a Hamburg, a Berlín, a Viena,… de trobar-hi una gran quantitat de concerts, exposicions i conferències. Si us perdeu a casa, asseguts al sofà, trobareu al mercat tota la seva música, en vells i nous enregistraments. N’aconsello un: l’edició completa de Decca-Deutsche Grammophon. Immillorable.