Walter Benjamin (I)
Fa ara 70 anys –el 27 de setembre passat– que va morir a Portbou, quan fugia dels nazis, Walter Benjamin, pensador jueu de la cèlebre Escola de Frankfurt. Dec al teòleg i exjesuïta Jesús Aguirre, consort de la duquessa d’Alba, el meu interès pels integrants d’aquesta Escola i per la seva famosa teoria crítica de la societat. Ell fou qui introduí a Espanya les obres de Max Horkheimer, Theodor Adorno i Herbert Marcuse, que tant marcaren la meva generació! Walter Benjamin, tapat fins fa 30 anys pel pes d’aquests i de Jürgen Habermas, és ja avui una autoritat, sobretot en l’anàlisi de la cultura i de la política, pensats des de la memòria com a crítica radical del concepte de progrés i de la insuficiència de la il·lustració clàssica.
Walter Benjamin és un pensador original, subtil, fragmentari, inacabat, amb escrits curts, dispersos, sense voluntat sistemàtica, que només va veure publicades cinc obres seves en vida. Un pensador de frontera. Fa anys amb la Xuni vaig anar expressament a posar-li una pedreta blanca a la seva tomba al cementiri de Portbou. Us recomano que visiteu Passatges, el memorial realitzat per un artista israelià just abans d’entrar al cementiri. Baixeu pel túnel i l’escala d’acer amb el mar i l’abisme al fons, salvats per un vidre i la paraula. Passatges fa referència a una de les seves obres més enigmàtiques, amb el mateix títol Passagen-Werk, una insòlita empresa intel·lectual de fer una filosofia de la història del segle XIX, una crítica audaç a la modernitat. Passatges en el sentit de lloc per on hom passa, especialment una galeria entre dos carrers, reservada als qui hi van a peu. Es refereix als passatges, a les galeries de les ciutats modernes (París, Milà, Roma…) com a espais fascinants, magnètics i desencantats que sedueixen amb infinites promeses normalment mai acomplertes… Tot és sempre circulació, tràfec, tragí, badocs… Cap on? “Turistes permanents”, en diu Bauman. Una anàlisi, una reflexió sobre les ciutats com a dipòsits d’història que es poden llegir com un llibre si es té el codi adequat, escriurà moltes vegades Walter Benjamin, “somnis que es poden desxifrar”, “petits moments particulars que descobreixen l’esdeveniment històric total”…
