‘Ubi sunt?’
Quina odissea la d’Irlanda i els irlandesos! Ho sabia bé el tapat Ulisses de Joyce, lector d’Homer als jesuïtes de Dublín. Quin viatge tan ple d’aventures, conquerida Troia i de retorn a Ítaca! Tots ho recordem. No fa pas tant. Irlanda era el model. (Perdoneu, però ho he de dir, ni que sigui entre parèntesi. I el model d’Islàndia, explicat fa poc a casa nostra, al Park Hotel, pel seu mateix president?) També el model irlandès s’ha ensorrat en pocs dies. Els economistes dominants, els teòlegs del mercat –escric teòlegs perquè el mercat és un déu, diuen– l’havien posat com a exemple, patró i model a les escoles de negoci i a tots els mitjans de comunicació, per terra, mar i aire: impostos baixos, desregulació del sistema financer, obertura a la inversió estrangera i totxo (i el mannà dels fons de cohesió). L’han errat de ple. Últimament no tenen sort. Crec recordar Josep Maria Bricall definint-me els economistes com a aquells experts que no saben de què parlen, però amb la gran habilitat per fer-nos creure que la culpa és nostra per no entendre’ls. Doncs, sí. És això. Deia també no sé qui que un bon economista és aquell que sap explicar perfectament per què no ha passat tot allò que havia previst que passaria fa mesos. Caldria, però, buscar en aquests moments, per exigir responsabilitats, els autors intel·lectuals d’aquesta ensulsiada i deixar de culpar solament els simples ciutadans per “no saber-los entendre”. Ciceró immortalitzà el debat amb dues famoses paraules: Ubi sunt? On són? Òbviament no em refereixo a la fugacitat de la seva glòria mundana, sinó on són ara aquests científics socials, físicament i intel·lectualment, on continuen gaudint de la glòria mundana, on s’amaguen, quina altra en tramen… Ubi sunt? A mi em cauria la cara de vergonya. S’han equivocat i s’equivoquen en el diagnòstic, en la naturalesa, en la durada, en la fondària, en les conseqüències,… S’equivoquen a donar la primacia a l’economia i no a la política. No se’ls pot obligar a reconèixer els seus errors? Ningú els pot retirar el títol i el dret a ense-nyar? Tant poder tenen? Però, cui prodest?, a qui beneficia? preguntava també Ciceró en un altre immortal interrogant. Desperta, lector. Ens prenen per babaus.
