Portella
Fa 15 dies la presència entre nosaltres del general E. Leclerc amb aquell explícit “vous aide à consommer encore plus responsable” m’impedí acollir la invitació de la Roser Suñé a assistir a la presentació de Portella, “una revista de cultura a Andorra”, com diu el seu manifest a les primeres pàgines, i “consciència crítica en temps de crisi”, com professa la seva editorial. La meva enhorabona i felicitació al col·lectiu Portella i al seu director, Joan Peruga. Tinc a les mans una molt digna publicació de quasi 100 pàgines, molt cuidada, editada amb atenció i cura amb una llarga vintena d’articles i col·laboracions. És un gran encert –i oportú– construir una porta, enderrocar un tancat, fer una obertura, ni que sigui estreta, i permetre el pas. Alhora és un portell (grafia en negre) i una portella (amb la A vermella). Molt avinent i suggerent el dossier sobre Max Frisch i la por andorrana. Ens ajudarà a pensar encara d’una manera més responsable en aquesta tardor –a partir d’aquesta tardor– cercant resposta, com diu l’editorial, a aquest interrogant: “Ara que sabem qui fórem, sabrem desitjar qui volem ser?”
Passejant i badant per Roma fa uns dies la pregunta em ressonà i em donà tombs pel cap. El Copríncep Vives obsequià el Papa Benet XVI amb el Manual Digest, el primer viatge andorrà sobre el temps, el nostre primer imaginari operatiu, la primera retrolectura de la nostra història, la nostra primera mirada reflecteix, –el qui fórem–. Solament, però, des del coneixement del qui fórem podem desitjar, ens podem projectar en el temps –qui volem ser–. I també què, com, quan i perquè. No ens enganyem. Certament no hi ha futur sense passat, però tampoc passat sense futur. Només s’avança amb intel·ligència si s’incorpora la intel·ligència anterior. Som aquí ara, en ple examen de consciència, potser no en el sentit estricte de les successives versions del Temps per a Andorra, Model Andorra o el definitiu Andorra de Max Frisch, no en la por, però sí en plena inquietud, en l’actual recel i dubte davant el futur. Com tu i jo també Andorra sent el fred de la nit i la simbomba fosca, com llegim al primer vers del conegut poema de Joan Salvat-Papasseit. Tot i així, estimat lector, bon Nadal!
