Nadal
Hem visitat a Barcelona, com cada any, el gran pessebre de la plaça de Sant Jaume. Magnífic! El pessebre dins de casa –hem bastit el pessebre en un angle del menjador, sobre una taula vella…, com volia Miquel Martí i Pol–. Escric el dia de Nadal, amb un sol lluminós, i torno a la infància, quan a Tírvia, a Esterri d’Àneu o a Gerri de la Sal, en un ordre desconegut, em feien pujar dalt d’una cadira i recitar un poema… Ai, la memòria i la melangia! Hi ajuda de fons el White Christmas de Bing Crosby, el single més venut de tots els temps.
El pòsit de Nadal ve de molt lluny. El metge i evangelista Lluc ens diu que el naixement de Jesús a Betlem, en l’estable de l’hostal que acollia les caravanes de viatgers en no tenir lloc a la sala dels hostes, fou conseqüència de l’edicte de Cèsar August ordenant que es fes el cens de tot l’imperi amb inscripció de cada família a la seva població d’origen. Déu fet home. De les primeres comunitats cristianes fins a nosaltres. Un immens solatge i sediment de segles, però aquest n’és l’origen, tot i que puguem parlar avui de molts, variats i dispars Nadals segons les condicions personals de cadascú, amb significats diferents com analitza la sociologia moderna.
Nadal, on no és obligatori ser feliç, sí que ens pregunta qui som i per què, una reflexió sobre la condició humana i el sentit de la vida. Més enllà de les creences de cadascú, Nadal és un missatge universal de solidaritat i així ho hem escrit aquests dies en totes les nostres felicitacions, com somia Bing Crosby: que els teus dies siguin feliços i brillants… I’m dreaming of a white Christmas… I dret ara damunt la cadira em permeto somiar i llegir-vos Miquel Martí i Pol:
Quan ve Nadal fem el pessebre
Amb rius, muntanyes de colors,
el caganer, l’estrella, l’àngel,
el nen, la mare i els pastors,
cantem cançons i mengem neules,
també torrons i altres llamins,
i per arrodonir les festes
que omplen de joia grans i nins
ens aboquem a les finestres
a esperar els reis que van venint.
Que us passin! Bon Any!
