El brau i nosaltres
Allà per Reis semblava que els mercats –com aquell de Calaf però global– s’havien de menjar Portugal, després Espanya, Itàlia… i finalment l’euro. De derrota en derrota fins a la victòria final! Però, no. Van bé les subhastes del deute sobirà (sempre m’ha inquietat aquest adjectiu aplicat aquí). No hi ha tanta pressió –diuen– i la famosa prima de risc baixa en relació, òbviament, amb la rendibilitat del deute alemany a 10 anys… Europa, del grec eurys (ampla) i ops (cara), llança el missatge: fem tot allò necessari per estabilitzar l’euro! Cosa que avui vol dir negar-se a duplicar el Fons de Rescat i a emetre eurobons, i afirmar demà tot el contrari. Van perduts? Ho podria semblar. Potser ho fan veure. Ministres del ram junts cada cap de setmana. Alts funcionaris reunits permanentment. Avui també. Llegint papers i no papers. Però no n’hi ha prou de llegir. Tierno Galvan recomanava aixecar el cap de tant en tant, com les gallines quan beuen. I pensar. Uns i altres. Tancar els ulls per mirar, deia Gauguin. No podem ara perdre més temps discutint sobre el color del vaixell. Hem d’intentar que suri, que floti i se sostingui. Entre tots. Solament així podrem integrar els diferents colors i arguments en el procés democràtic de formació de la voluntat general i de l’opinió. Dos avisos als navegants. Jean-Claude Juncker, president de l’Eurogrup, ha declarat ser favorable a l’ingrés de Suïssa a la UE, ja que l’existència d’una taca blanca enmig de la Unió Europea és una “absurditat geoestratègica”. Parla de Suïssa, no d’Andorra. L’alemany Otmar Issing, pare de l’euro, avisa sobre el futur negre –o no futur– del sistema monetari europeu si els “països no disciplinats “no fan profunds canvis, en el sentit que és insostenible viure més enllà de les pròpies possibilitats. Ho aturarà, però, una gran onada d’austeritat? Ha de desaparèixer l’estat del benestar?
A vegades penso que el mercat, com aquell magnífic brau de bronze, símbol de Wall Street, s’ha enamorat perdudament d’Europa, distreta jugant i collint flors, com ja li va passar a Zeus.
Mansoi l’ha fet pujar al seu damunt i se l’ha endut a través del mar. Homer diu que aparegué a Creta. Avui la busquen a la Xina. I nosaltres?
