El meu Davos
A final de gener té lloc a la ciutat suïssa de Davos l’assemblea del Fòrum Econòmic Mundial, on es reuneix el top ten de tot el món mundial –“fat cats in the snow”, segons l’activista i músic de rock Bono–. És sempre lloable el compromís de millorar la situació del món, distrets, però, davant els actuals dies de la ira des de Tunísia fins a Egipte i al Iemen.
Fa anys un estiu vaig estar a Davos. Volia veure i viure les valls d’aquest preciós cantó dels Grisons, amb neus perpètues i on només canviant de vall –les més profundes d’Europa– l’aigua se’n va al Rin, al Danubi o al Po. Un autèntic punt central. Seguia les petjades de Nietzsche, qui al 1880, amb 36 anys, malalt i jubilat ja de la Universitat de Basilea passava els estius a l’Engiadina, la vall alta del riu Inn, la més al sud i assolellada, a Sils Maria, “el racó més entranyable del món”, un poblet no lluny de Davos. Nietzsche encara hi és present, el recorden, hi té museus i monuments a la seva memòria. Hi passà quasi 10 anys, a l’hivern se n’anava a Niça, fins al col·lapse de 1889 i l’ingrés a la clínica psiquiàtrica de Jena. Hi arribava amb tren fins a Chur, última estació en aquells dies, vella ciutat episcopal, amb bisbes prínceps fins feia poc, i amb una immensa biblioteca. Des d’aquesta antiga Curia pujava cap a l’alta Engiadina amb el cotxe de correus. Passejant pels boscos, vorejant el llac de Silvaplana, reclòs a la muntanya com un ermità, retirat reflexiona sobre la vida i la naturalesa de l’home. A l’estiu de 1883 prepara les dues primeres parts d’Així parlà Zaratustra. Un llibre per a tots i per a ningú, com diu el subtítol. Aquella tardor trenca definitivament amb la fascinant Lou von Salomé, dona que ella sola mereix tot un article. A Sils Maria tindrà lloc el període del gran esclat del pensament nietzscheà. El poeta Joan Maragall en serà ben aviat a casa nostra el primer lector i traductor.
Estudiant de teologia a Munic em vaig perdre per l’Engiadina en un intent d’aclarir el sentit de la fe cristiana, que Nietzsche posa a prova en el seu punt més vulnerable. Paisatge, lectura i pensament. La muntanya màgica, en diu Thomas Mann, després de visitar la seva esposa al sanatori Wald de Davos, ara fa cent anys.
