Joan Massa

“S’ha d’exigir ara als amics –exhorta Quint– que mai tindran una altra oportunitat de demostrar-te el seu agraïment… Han de recordar els favors que els has fet… els has de fer entendre que allò que creus que et deuen ho has reservat per a aquesta ocasió… Ocupa-te’n curosament i que vegin que ja ho saps…” Quint li suggereix que obri i ampliï el cercle dels amics, procedent ara en ser candidat. “Ningú, que sigui sensat, deixarà escapar aquest moment… Dóna’t a conèixer… Assegura’t la seva adhesió… Surt a buscar-los, envia’ls missatgers… Trepitja tota la ciutat, totes les entitats, tots els barris i municipis veïns… Molts es consideren amics nostres només pel fet de cridar-los pel seu propi nom… Fes-ho, intima-hi, escolta’ls i conquista el seu afecte. Et buscaran vots, et faran propaganda i t’acompanyaran com a seguici…” Compte, però, al doble joc. “Fes veure sempre que no te n’adones i que no dubtes de ningú… però vigila els companys, poden fingir… Hi ha enganys, traïcions i enveja… Les actuacions han de semblar sempre espontànies… Convé la simulació i l’adulació… La imatge i les paraules han de variar i adaptar-se a les opinions de tots…” Quint aconsella constància i parlar amb tothom: “Ningú no ha de poder dir que no li has demanat el vot”, i ser generós,organitzant dinars i sopars. Si hi ha interessos oposats, mai s’ha de dir que no, és millor raonar-ho amb cortesia. Ser sempre popular per atreure les masses i ser conegut per tothom. Quint sentencia magistralment: “Allò que realment t’ha de preocupar moltíssim és l’opinió pública.” Li recomana no entrar en discussions amb el Senat pels grans temes d’Estat: “El passat propi com a esperança d’un futur tranquil i pròsper.”
Acaba Quint amb l’anàli- si del tercer tema: “Això és Roma.” Li prega prudència i habilitat. Roma és una gran ciutat, amb presència de molts pobles, amb traïcions, enganys i molts vicis. Hi cal suportar l’arrogància, les xafarderies, l’enveja, l’obstinació, l’odi, la insolència i la impertinència. El remei és l’eloqüència, el prestigi i força de la paraula, l’honradesa i suscitar temor en els adversaris. Representar sempre, en un mot, la virtut i la dignitat. A tots els candidats: molta sort!

Com deia l’altre dia, 2.075 anys després, els consells de Quint, el germà petit de Marc Tul·li Ciceró, són d’una imprevisible i sorprenent actualitat. Experts hi ha que defensen que aquesta carta, Petit Manual o Breviari de campanya electoral, era un text que no s’havia de fer públic –com el Manual Digest– per la por al descrèdit del seu autor. Volia l’autor fer obliquament una sàtira subtil de l’estratègia electoral que re­comana? Candidesa o cinisme? Deixem la discussió. Ciceró guanyà el consolat.
Ja d’entrada Quint aconsella el seu germà que consi-deri en quina ciutat es presenta, a què aspira i qui és. El seu famós tríptic temàtic, que secciona tota la carta: Novus sum, Consulatum peto, Roma est.
En ser Ciceró un nouvingut al càrrec li indica que es serveixi de la seva qualitat i fama d’orador. L’eloqüència i la paraula com a gran actiu i li evoca Demòstenes, que faci ostentació dels molts amics que té, de patricis i plebeus, dels seus col·legues, dels ciutadans de tota condició social que ha defensat, als qui ha de demanar que “demostrin ara el seu agraïment o que es converteixin en futurs deutors teus”. Ajuda molt el nouvingut “la simpatia dels notables i la dels excònsols [dit avui: altres polítics, intel·lectuals, empresaris, prohoms...]. T’han de considerar digne de la posició i categoria a la qual vols accedir…” Ras i curt, convèncer que sempre s’ha compartit amb ells una mateixa sensibilitat política, un mateix target electoral.
Quint dedica després unes pàgines a analitzar, nom per nom, com ha d’atacar els seus adversaris polítics, magnificant els seus defectes i mancances, especialment contra Catilina, la seva bèstia negra per sempre més.
A la part central de la carta li explica el segon tema: la importància del càrrec al qual aspira i la gran dignitat i consideració –i enveja– que comporta obtenir-lo. Li recomana ingeni, atenció, esforç i dedicació a fi d’obtenir l’adhesió dels amics i la protecció popular, que neixen dels favors, dels deures de l’amistat, de la solidesa de les relacions i d’un temperament amable i cordial. Els amics han de fer propaganda, són lobbys, grups de pressió i han d’aconseguir vots en els seus cercles d’influència electoral. (Continuarà).