Joan Massa

Com deia l’altre dia, 2.075 anys després, els consells de Quint, el germà petit de Marc Tul·li Ciceró, són d’una imprevisible i sorprenent actualitat. Experts hi ha que defensen que aquesta carta, Petit Manual o Breviari de campanya electoral, era un text que no s’havia de fer públic –com el Manual Digest– per la por al descrèdit del seu autor. Volia l’autor fer obliquament una sàtira subtil de l’estratègia electoral que re­comana? Candidesa o cinisme? Deixem la discussió. Ciceró guanyà el consolat.
Ja d’entrada Quint aconsella el seu germà que consi-deri en quina ciutat es presenta, a què aspira i qui és. El seu famós tríptic temàtic, que secciona tota la carta: Novus sum, Consulatum peto, Roma est.
En ser Ciceró un nouvingut al càrrec li indica que es serveixi de la seva qualitat i fama d’orador. L’eloqüència i la paraula com a gran actiu i li evoca Demòstenes, que faci ostentació dels molts amics que té, de patricis i plebeus, dels seus col·legues, dels ciutadans de tota condició social que ha defensat, als qui ha de demanar que “demostrin ara el seu agraïment o que es converteixin en futurs deutors teus”. Ajuda molt el nouvingut “la simpatia dels notables i la dels excònsols [dit avui: altres polítics, intel·lectuals, empresaris, prohoms...]. T’han de considerar digne de la posició i categoria a la qual vols accedir…” Ras i curt, convèncer que sempre s’ha compartit amb ells una mateixa sensibilitat política, un mateix target electoral.
Quint dedica després unes pàgines a analitzar, nom per nom, com ha d’atacar els seus adversaris polítics, magnificant els seus defectes i mancances, especialment contra Catilina, la seva bèstia negra per sempre més.
A la part central de la carta li explica el segon tema: la importància del càrrec al qual aspira i la gran dignitat i consideració –i enveja– que comporta obtenir-lo. Li recomana ingeni, atenció, esforç i dedicació a fi d’obtenir l’adhesió dels amics i la protecció popular, que neixen dels favors, dels deures de l’amistat, de la solidesa de les relacions i d’un temperament amable i cordial. Els amics han de fer propaganda, són lobbys, grups de pressió i han d’aconseguir vots en els seus cercles d’influència electoral. (Continuarà).