Joan Massa

La setmana passada el Consell General elegí Toni Martí com a nou cap de Govern, els Coprínceps l’han nomenat, ha promès davant el parlament i el seu equip, els ministres, ja són al despatx des de fa dos dies. Salutacions cordials a Toni Martí i a tot l’equip! Bon encert i bona feina! Ho saben. Caminante, no hay camino, se hace camino al andar… i Kavafis ens aconsellà que, en sortir de viatge cap a Ítaca, el camí ha de ser llarg i ple d’aventures…
Si la Constitució dedica 21 articles al Consell General, per al Govern n’empra solament 7 en el seu Títol V i la majoria, curts. També a Andorra la naturalesa i les funcions del Govern són conseqüència d’un procés llarg i complex, que es perd en l’evolució dels serveis dels Coprínceps i també del Consell General amb el seu Síndic-Procurador General, desdoblat el 1981 en Consell Executiu i lloc central avui, després del 1993, entre totes les nostres institucions. El Govern té també una pinzellada andorrana: no pot fer decrets-llei; tot i així no té una posició secundària en relació amb el Consell. Tots els parlaments tenen avui dificultats per ser el nucli de l’esfera pública de la política. S’hi referí Ladis Baró en el debat d’investidura. El valor de la democràcia es mesura per la vitalitat del seu parlament, lloc central de la democràcia deliberativa, però els governs li han guanyat la batalla del protagonisme. En tenen la culpa els mitjans de comunicació social, especialment la TV. Davant el Govern, el Consell General –tot i la nova seu– no és telegènic i té poca pegada per més que sigui l’autèntica caixa de ressonància de les inquietuds i aspiracions ciutadanes. De Gaulle parlava de la gran dificultat de governar un país que té 265 classes diferents de formatge. Déu n’hi do aquí amb les 7 parròquies! Ningú, però, posa en dubte avui la direcció del Govern –i solament del Govern– en la política nacional i internacional d’Andorra, a pesar de la sensació que la política –aquí i arreu– no és capaç avui de governar la situació. Tots acceptem que governar és prevenir i proveir, és optar i escollir, és encarar i resistir. I en els temps que corren –a casa i a fora– és també dir la veritat. Ah!, també escoltar molt i parlar poc.

Proclamats ja els resultats electorals pel Govern i adquirida la plenitud dels drets i deures de Conseller General després d’haver presentat la seva credencial, la setmana passada es reuní el Consell General en sessió constitutiva i s’elegí la Sindicatura –Síndic, Subsíndic i dos secretaris–, òrgan rector del Consell General. Salutacions cordials a Vicenç Mateu i també a Mònica Bonell, Carles Ensenyat i David Rios, al comandament i guiatge avui d’aquest nou parlament. Bon vent i bona singladura!
No descobriré ara la sopa d’all. El parlament, que a Andorra rep la denominació històrica de Consell General, assumeix avui un paper essencial en aquest vell sistema democràtic andorrà, resultat d’un llarg procés històric que n’ha determinat la seva configuració actual. La Constitució de 1993 hi dedica 21 articles en el seu Títol IV. Dues pinzellades breus. El Consell General com a òrgan de representació. L’art. 50 afirma que “expressa la representació mixta i paritària de la població nacional i de les set Parròquies, representa el poble andorrà,…” Expressa i representa. Certament es connecten el parlament i la sobirania popular i clarament s’optà pel model de democràcia representativa, recollint el principi bàsic liberal que configura el parlament com a institució que exerceix la representació del poble, únic titular de la sobirania (art. 1,3). Traç andorrà, però. Aquesta representació és “mixta i paritària”. L’altra pinzellada la concreta l’art. 52, l’últim article que es redactà aviat farà 19 anys. Diu: “El Consell General es compon d’un mínim de vint-i-vuit i d’un màxim de quaranta-dos Consellers Generals, la meitat dels quals s’elegeixen a raó d’un nombre igual per cadascuna de les set Par­ròquies i l’altra meitat s’elegeix per circumscripció nacional”. Aquest sistema de representació fou comunicat pels representants del Consell General a la comissió tripartida, redactora de la Constitució, en la darrera reunió i incorporat al text sense cap discussió, coherentment amb la posició de respecte a l’autonomia del Consell General en aquesta matèria, que sempre mantingueren els representants dels Coprínceps en el si de la comissió tripartida. Traç també andorrà. Dues cambres en una.