Joan Massa

Quin dissabte! Al matí a peu a Canòlich i a la tarda el Barça. Quin partit! El bany i els gols, respostes reals a aquell reiterat per què, per què d’un interrogant aparentment ontològic, però impotent. Escric ara, l’endemà de la vic-tòria del Barça, immersos en aquesta commoció total de l’organisme que afecta el pneuma vital i que és també un inevitable i posterior afebliment del cos. Avui, diumenge, s’escau aquell cè- lebre aforisme del corpus hipocràtic i de la biologia aristotèlica, utilitzat per Freud en un cas de melangia: omne animal triste post coitum.
Des d’aquest malenconiós diumenge recordo una altra vegada l’“Indignez-vous”, d’Stéphane Hessel, a qui vaig dedicar aquest Foc i Lloc fa dos mesos. Alguna influència deu tenir el seu compromís polític en els moviments socials d’aquests dies en di- ferents llocs simbòlics. Indigneu-vos és un títol provo- cador, atractiu, però també platònic. Els indignats, sota noms diferents, Democràcia Real Ja, AcampadaSol, Moviment 15-M, –#Wikiacampades, en diu Manuel Castells–, oients en una campanya electoral suïcida, no formen concentracions de caràcter reactiu, de discurs populista i antipolític amb una absència radical de contingut. És lleuger afirmar, com s’ha escrit, que “la base estable d’aquestes acampades la constitueixen els de sempre, als quals s’hi han afegit aturats, tietes i practicants de medicines alternatives…” No. En espera d’aquella desitjada nova fundació del capitalisme, com digué Sarkozy, llegiu ara les propostes, els objectius i els documents de síntesi que es difonen diàriament. Utòpics? Sí, i sort n’hi ha! També concrets i raonables. Dues pinzellades ràpides. Una: allò que és realment transformador és el procés més que no pas el producte. Aquests indignats marxaran de les places, però ja no marxaran més de les xarxes socials i de les noves formes de mobilització i organització. És un món nou per a la política. Dos: existeix avui un gran malestar generalitzat que neix de les mancances de la nostra demo- cràcia representativa i és legítima la retòrica de la indignació. Hi ha una distància excessiva i creixent entre la ciutadania i la política. Cal més democràcia. Reanimar-la, ja que la democràcia és una opció ètica.