Joan Massa

Pocs anys després de la Constitució el cap de Govern, Josep Pintat, tornà a plantejar la necessitat d’estudiar i conèixer la relació i l’intercanvi econòmic entre Andorra i els seus veïns Espanya i França. Tothom coneix que Andorra no disposa d’una estimació oficial del seu producte interior brut i les dades disponibles són de l’administració, de l’agència S&P o d’entitats financeres. La qüestió a esbrinar era, bàsicament, si Andorra –paradís fiscal– generava una forta pèrdua de riquesa, especialment a Espanya. Els clàssics estudis de Bricall i Pumpin, de Camdessus i Solbes, dels bancs i del propi Govern han analitzat aquesta relació. Tot això per dir que aquest estiu he llegit Balança de fets i pagaments del Principat d’Andorra. El Principat com a distribuïdor de riquesa més enllà de les seves fronteres, un bon i oportú estudi realitzat fa poc per Gaudit i editat per Crèdit Andor­rà, que fa llum sobre els capítols integrants dels fluxos econòmics i dels canals de redistribució d’Andorra amb l’exterior en la seva balança de pagaments. Dono només una xifra significativa: el Principat genera uns 1.500 milions d’euros de riquesa als seus veïns, un 70% a Espanya i un 30% majoritàriament a França. En aquests moments que els diferents barris d’Europa, cèntrics i perifèrics, van a les palpentes –per no dir a cegues– és d’un gran interès tenir coneixement precís sobre aquesta petita comunitat de veïns que és Andorra. Aquest estudi hi ajuda. La nostra història, que com totes es viu cap endavant i es comprèn cap enrere, en aquest global procés de transformació complexíssim i d’enormes dimensions en escala, velocitat i caràcter, no pot eludir ni esconillar-se de les actuals tensions i desafiaments del poble on vivim, que no és altre que Europa. Recordeu: en aquest poble no som un barri, solament una reduïda escala de veïns. Quan fa la sensació a tot Europa –a tot el món– que la política no és capaç de governar la situació, m’agrada recordar Soló, el gran poeta i polític atenès, lluitador amb èxit ara fa 2.600 anys contra les grans diferències economicosocials del seu temps. Deia que la política no és altra cosa que arbitrar entre interessos contraposats. Completament d’acord.