Ara farà 100 anys que l’escriptor Thomas Mann pujava i baixava del sanatori de Davos, als Alps suïssos, on visitava la seva esposa Katia… La reunió també a Davos aquests dies de tutti quanti, l’estada i visites a un familiar a l’Hospital Clínic, la dura posició germànica de Merkel, com tenia Mann abans de la República de Weimar… m’han dut avui a entrelligar records i arxius mentals diversos. Tots en tenim experiència. El món d’un hospital, la seva vida, et fa adonar de seguida –tal com el cosí ingressat adverteix el protagonista de La Muntanya Màgica que l’espera a l’estació– que dins d’un hospital es viu un sentit del temps completament diferent de l’habitual. I no cal ser-ne pacient, visitant és suficient. El temps és més lent. Molt més. Passa més a poc a poc. S’allarga. Et paralitza. En aquesta anestèsia dels sentits vaig llegir la reacció ciutadana per l’increment de sou d’alguns càrrecs electes comunals i la moguda posterior (que –diuen– no es política!; deuen voler dir que no és partidista!). Em refereixo a la moguda de les xarxes socials, que ho amplifiquen tot. La importància del tuit i la piulada com la més gran raó de ser. Coincidí i m’il·luminà l’escriptor gallec Suso de Toro, ara professor de secundària, retirat de l’escriptura professional. En un article a La Vanguàrdia, La nova vida addicta, del passat 13 de febrer, feia una bona reflexió sobre Internet, les xarxes socials i l’agonia del llibre i de tota l’edició en suport paper, com diuen ara. Busca “l’assassí del llibre” i diu que som nosaltres. Li dono la raó: “I si els que vam ser formats com a lectors estem desertant, què me’n dieu de les noves generacions, atrevint-nos a mirar darrere nostre. La comunicació, la cultura, ja s’han anat modelant segons Internet;… qüestiona les estructures de poder, les referències i tota jerarquia o autoritat, ja sigui científica, artística, moral o política; crea un magma de comunicació líquid, confús i inestable… És també un espai natural per al populisme, fins i tot en les formes més aberrants, com és la difamació impune o el linxament. Internet, que no s’enganyi ningú, també és una màquina picadora i s’alimenta de carn.” Addictes i, potser, malats.
Mostra’t.- Segueix el teu instint.- Inspira’t.- Deixa de ser una víctima.- Fes tot allò que saps fer bé.- Estima el teu treball.- Mira-ho tot des d’una nova perspectiva.- Tingues curiositat per tot allò que t’envolta.- No t’aïllis.- Apropa’t als que estimes.- Marca’t objectius.- Acaba el que vas començar.- Ajuda els altres.- Oblida’t per un dia de les notícies.- Balla.- Cuida’t una miqueta.- Enfronta’t a les teves pors.- Visita un museu.- Alguna decisió és millor que cap decisió.- Fes exercici.- Desconnecta’t de la tele.- Escolta música.- No perdis el contacte amb la natura.- Ànim, tu pots.- Busca l’equilibri.- Procura dormir bé.- Llegeix.- Compra flors.- Assoleix els teus objectius.- Programa un pla realista.- No et comparis amb els altres.- Viu el moment.- No siguis injust amb tu mateix.- Accepta que la vida té moments bons i dolents.- Pensa cada nit en les coses bones que t’han succeït avui.- Deixa que entrin les noves idees.- Creu en tu mateix.- Sigues amable.- Deixa que la gent sàpiga com ets d’especial.- Sigues honest amb tu mateix.- No deixis que t’obsessionin els pensaments negatius.- Esforça’t a crear allò que desitges.- Dedica temps simplement a divertir-te.- Dóna les gràcies a les persones que t’ensenyen, que et recolzen, que t’animen, i convida-les a prendre un cafè.- No ho oblidis… els diners no poden comprar la felicitat.- Ofereix allò que ja no necessites a aquells que sí que poden necessitar-ho.- Valora qui ets en aquest moment.- Forma part d’un grup.- Troba un espai comú.- Tingues amor a la teva vida.- Fes una llista d’agraïments.- Estima la mare terra.- Fes-ho el millor possible.- No perdis l’esperança; mai saps allò que el futur et pot portar.- No deixis mai d’aprendre.- Valora allò que tens.- Creu en quelcom tan gran com tu mateix.- Roman al costat dels teus amics i la teva família.- Siguis honest amb tu mateix.
Fins aquí la meitat del llibret Be Happy, de Mònica Sheehan, traduït fa poc. L’altra meitat són les divertides il·lustracions, recull de les seves vinyetes en la revista Real Simple. El vaig comprar fent temps i badant en un aeroport. Són gotetes de Sèneca, en el descobriment de l’autoajuda del seu món interior. Unes gotetes de saviesa. Sigues feliç!
