Addictes
Ara farà 100 anys que l’escriptor Thomas Mann pujava i baixava del sanatori de Davos, als Alps suïssos, on visitava la seva esposa Katia… La reunió també a Davos aquests dies de tutti quanti, l’estada i visites a un familiar a l’Hospital Clínic, la dura posició germànica de Merkel, com tenia Mann abans de la República de Weimar… m’han dut avui a entrelligar records i arxius mentals diversos. Tots en tenim experiència. El món d’un hospital, la seva vida, et fa adonar de seguida –tal com el cosí ingressat adverteix el protagonista de La Muntanya Màgica que l’espera a l’estació– que dins d’un hospital es viu un sentit del temps completament diferent de l’habitual. I no cal ser-ne pacient, visitant és suficient. El temps és més lent. Molt més. Passa més a poc a poc. S’allarga. Et paralitza. En aquesta anestèsia dels sentits vaig llegir la reacció ciutadana per l’increment de sou d’alguns càrrecs electes comunals i la moguda posterior (que –diuen– no es política!; deuen voler dir que no és partidista!). Em refereixo a la moguda de les xarxes socials, que ho amplifiquen tot. La importància del tuit i la piulada com la més gran raó de ser. Coincidí i m’il·luminà l’escriptor gallec Suso de Toro, ara professor de secundària, retirat de l’escriptura professional. En un article a La Vanguàrdia, La nova vida addicta, del passat 13 de febrer, feia una bona reflexió sobre Internet, les xarxes socials i l’agonia del llibre i de tota l’edició en suport paper, com diuen ara. Busca “l’assassí del llibre” i diu que som nosaltres. Li dono la raó: “I si els que vam ser formats com a lectors estem desertant, què me’n dieu de les noves generacions, atrevint-nos a mirar darrere nostre. La comunicació, la cultura, ja s’han anat modelant segons Internet;… qüestiona les estructures de poder, les referències i tota jerarquia o autoritat, ja sigui científica, artística, moral o política; crea un magma de comunicació líquid, confús i inestable… És també un espai natural per al populisme, fins i tot en les formes més aberrants, com és la difamació impune o el linxament. Internet, que no s’enganyi ningú, també és una màquina picadora i s’alimenta de carn.” Addictes i, potser, malats.
