Joan Massa

Potser no us sonaran. En tot cas el segon i el seu text avui famós L’art de la guerra, que un jesuïta francès donà a conèixer a Occident el segle XVIII. Jesuïta és també Diego de Pantoja –Pang Dié, com es feia dir en xinès–, el primer espanyol que com a missioner entrà a la Xina a final del segle XVI. La globalització m’ha permès relacionar aquests dos pensadors, tot i dur-se més de dos mil anys entre ells. Diego de Pantoja fou company de Matteo Ricci, l’introductor del cristianisme a la Xina, amb qui viatjà fins a Beijing el 1601 i entrà en contacte amb la cort imperial de la dinastia Ming. Un mapamundi, una bíblia, un clavicordi i dos rellotges els obriren les portes de la Ciutat Prohibida. La seva estratègia per evangelitzar la Xina fou, a partir de “la política d’adaptació”, apropar-se als costums i tradicions orientals, també a l’ètica confuciana i a escriure en xinès. A les facultats de teologia s’estudia aquesta estratègia i el gran debat que provocà dins la teologia catòlica. És conegut com “la disputa dels ritus”. Un moment nou de la mai tancada relació fe-cultura. Avui dia la Xina oficial i cultural valora i reconeix aquesta gran aportació del pensament i de la ciència occidentals duta a terme pels jesuïtes d’aleshores.
Sun Tzu, pensador xinès de la segona meitat del segle VI aC, contemporani de les escoles filosòfiques presocràtiques, és en els nostres dies molt llegit i estudiat a Occident. El seu breu Art de la guerra, juntament amb les Analectes, de Confuci, i el Tao Te Ching, de Lao Tze, són les tres obres bàsiques de la cultura tradicional xinesa i, sorprenent coincidència, els tres autors del mateix període. Què té aquest pensador tan atractiu avui en els cercles intel·lectuals occidentals? Potser les acadèmies militars, les escoles de negocis, els programes de management dedicats a la gestió de conflictes i la cultura corporativa han trobat en aquestes tretze tires de bambú, suport original i primer d’aquest text, l’autèntica visió oriental del món. La creixent integració de l’economia mundial i la globalització ens du a una entesa dels models de pensament i se’n pot fer avui legítimament una nova lectura, teològica del primer, i econòmica i política del segon.