Joan Massa

La setmana passada el cos de la policia va celebrar el dia de la seva patrona. El ministre d’Interior, Marc Vila, en el seu discurs va remarcar que “un dels tresors més preuats és que la gent pugui dormir tranquil·la”. I va fer seva, i per Andorra, aquella encertada definició de la democràcia, present en un discurs de Winston Churchill a la Cambra dels Comuns, en temps de feixismes i stalinismes: “la democràcia és aquell sistema polític on si algú truca a la porta de casa a la matinada ja se sap que és el lleter”. En tots els discursos hi va planar, indirectament, la preocupació i la gran inquietud per la seguretat ciutadana. El gravíssim i abominable atac amb arma de foc contra el domicili del ministre Jordi Cinca i la seva família ja és, a hores d’ara, no diré una ruptura, però sí una esquerda en aquest gran actiu i en aquest gran valor que, per a Andorra, és la tranquil·litat, la convivència, la seguretat ciutadana, la seguretat de dormir tranquil. Cal, en aquests moments, eficàcia, expertesa i també rapidesa i contundència per part de la policia i de la justícia. Hi ha en la societat es-tupefacció, incredulitat, estranyesa. Algú aquests dies ha traspassat el límit, ha creuat la línia vermella i, hor­ror!, viu entre nosaltres en aquesta Andorra real de cada dia. Una Andorra, des de fa dies i en plena crisi, a la recerca d’un nou projecte econòmic i ara sobresaltada i espantada que, en paraules sàvies de Joaquim Maria Puyal, flamant català de l’any, també ha comès l’immens error de confondre la felicitat amb els diners.
Andorra, però, se’n surt quan s’atura, quan refà el seu contracte social, mira endins i enfora, i renova l’esperança que el futur torna a ser a les seves mans. Futur que, com tots sabem, mai no ve, ja que al futur hi anem nosaltres. Per aquesta raó cal aturar-se i reflexionar. No només per gestionar, sinó per decidir. La llibertat de determinar si, quan i com Andorra trobarà la coherència perquè tothom arribi a acceptar un cert nivell de redistribució de la renda. Venim de molt lluny. Del gran Carlemany mon pare. Aprofundir ara i aquí la democràcia amb grandesa d’ànim no vol dir una altra cosa que debat obert, visió d’Estat i consens. I tornar a dormir tranquils.